II Duextrem Coll Llarg d’Amposta (25/07)

Després de la cursa de Cornudella, on vaig posar a prova el peu, ja hi tornava una altra vegada: la bici carregada al cotxe!. Enguany faria la duatló, al menys això m’havia proposat. Així doncs, vaig deixar les coses preparades per fer la transició més tard, pujar al autobús que ens portava a prop del punt de sortida, i varem fer una caminadeta a peu fins arribar-hi, acompanyats per uns genets amb els seus cavalls elegants, i amb la benvinguda d’una banda de música. Quin espectacle! Del C.E.X érem dos, el Ferran i jo.

La cursa a peu estava ben composta. Hi havia uns bons ascensos, unes davallades més aviat tècniques i cap al final, uns kilòmetres en lleuger descens per pista i asfalt. Total, una cursa on tothom podia aprofitar les seves fortaleses.
Pensava que havia sortit com a tercera noia. Tenia la Lucia davant i creia haver vist una altra amb els cabells recollits en una cua... Tenia ganes de córrer, però m’havia de controlar si volia acabar totes dues proves, i això no era fàcil. Al cab d’uns km en una pujada ben inclinada em va oferir la Lucia que la passés i la vaig avançar. Al control de xip em deien que anava primera, però com que havia vist aquella cua fosca a la sortida no m’acabaven de convèncer. A mitja cursa em vaig girar i vaig veure que la Lucia m’anava seguint de molt a prop. Ara ja sabia que realment anava primera i s’intensificava el conflicte interior. Podia incrementar el ritme i intentar guanyar la cursa o podia anar fent i estalviar energia per a la prova en BTT. Qui em coneix ja sap quina opció vaig triar. Si senyor !... vaig intentar a fer les dues coses a la vegada i allunyar-me’n una miqueta... Fins que – ja sabia que tot no podia ser – a dos km de la arribada/zona de transició vaig tornar a veure-la a poca distància. I aquesta vegada sí que havia de córrer si volia mantenir la 1a posició! Al final vaig arribar en 2h21m11s, uns segons abans de la Lucia que va fer el temps de 2h21m58s.
Durant el segon recorregut (btt) no tenia competència directa. També l’estava fent una altra noia, però ella havia optat per fer únicament aquesta darrera prova del duextrem i havia començat a pedalar abans. No em considero cap ciclista valenta ni tampoc tinc gaire pràctica amb senderes, així que vaig seguir el meu ritme a priori. Els primers 20km no tenia dificultats, només feia falta pedalar i agafar velocitat, però, a partir d’allà la cosa es complicava. Entràvem en el terreny pedregós proper al Montsià i ens dirigien per senderes amb escalons i altres obstacles naturals. Tan valenta que sóc vaig baixar de la bici molt sovint, cada cop que no ho veia clar... Fins i tot estava feliç i alleugerada quan em trobava baix (Roca -roja) i havia de emprendre unes pujades fortes cap els Bandolers i Santa. La següent baixada era un mica més fàcil, però finalment començava a sentir el cansament de totes les hores que havia fet, i això, m’ho notava a l’últim ascens, sobretot a la segona part, desprotegida del sol radiant de migdia i amb la bici al coll perquè el terreny pedregós no permetia fer-lo rodant.
A dalt la Bassa de la Galla, vaig omplir l’ampolla d’un litre que portava – en devia haver begut almenys 4 o 5- a part dels plàtans, síndries, barretes, etc que em vaig anar menjant – i vaig baixar com vaig poder de tornada a Amposta.
Allà m’esperaven el meu company, més companys, un bon plat de pasta, unes copes molt boniques i l’alegria d’haver aconseguit aquell repte en el temps de 7h05m53s.

Aquesta duatló de llarga distància consisteix d’unes proves súper ben organitzades -- que també es poden fer individualment -- i compta amb uns organitzadors i voluntaris molt atents i amables. Moltes gràcies per tot i felicitats als de l’organització amb l’èxit de la segona versió del Duextrem Coll Llarg!!!