divendres, 30 de juliol de 2010

II Duextrem Coll Llarg d’Amposta (25/07)

Després de la cursa de Cornudella, on vaig posar a prova el peu, ja hi tornava una altra vegada: la bici carregada al cotxe!. Enguany faria la duatló, al menys això m’havia proposat. Així doncs, vaig deixar les coses preparades per fer la transició més tard, pujar al autobús que ens portava a prop del punt de sortida, i varem fer una caminadeta a peu fins arribar-hi, acompanyats per uns genets amb els seus cavalls elegants, i amb la benvinguda d’una banda de música. Quin espectacle! Del C.E.X érem dos, el Ferran i jo.

La cursa a peu estava ben composta. Hi havia uns bons ascensos, unes davallades més aviat tècniques i cap al final, uns kilòmetres en lleuger descens per pista i asfalt. Total, una cursa on tothom podia aprofitar les seves fortaleses.
Pensava que havia sortit com a tercera noia. Tenia la Lucia davant i creia haver vist una altra amb els cabells recollits en una cua... Tenia ganes de córrer, però m’havia de controlar si volia acabar totes dues proves, i això no era fàcil. Al cab d’uns km en una pujada ben inclinada em va oferir la Lucia que la passés i la vaig avançar. Al control de xip em deien que anava primera, però com que havia vist aquella cua fosca a la sortida no m’acabaven de convèncer. A mitja cursa em vaig girar i vaig veure que la Lucia m’anava seguint de molt a prop. Ara ja sabia que realment anava primera i s’intensificava el conflicte interior. Podia incrementar el ritme i intentar guanyar la cursa o podia anar fent i estalviar energia per a la prova en BTT. Qui em coneix ja sap quina opció vaig triar. Si senyor !... vaig intentar a fer les dues coses a la vegada i allunyar-me’n una miqueta... Fins que – ja sabia que tot no podia ser – a dos km de la arribada/zona de transició vaig tornar a veure-la a poca distància. I aquesta vegada sí que havia de córrer si volia mantenir la 1a posició! Al final vaig arribar en 2h21m11s, uns segons abans de la Lucia que va fer el temps de 2h21m58s.
Durant el segon recorregut (btt) no tenia competència directa. També l’estava fent una altra noia, però ella havia optat per fer únicament aquesta darrera prova del duextrem i havia començat a pedalar abans. No em considero cap ciclista valenta ni tampoc tinc gaire pràctica amb senderes, així que vaig seguir el meu ritme a priori. Els primers 20km no tenia dificultats, només feia falta pedalar i agafar velocitat, però, a partir d’allà la cosa es complicava. Entràvem en el terreny pedregós proper al Montsià i ens dirigien per senderes amb escalons i altres obstacles naturals. Tan valenta que sóc vaig baixar de la bici molt sovint, cada cop que no ho veia clar... Fins i tot estava feliç i alleugerada quan em trobava baix (Roca -roja) i havia de emprendre unes pujades fortes cap els Bandolers i Santa. La següent baixada era un mica més fàcil, però finalment començava a sentir el cansament de totes les hores que havia fet, i això, m’ho notava a l’últim ascens, sobretot a la segona part, desprotegida del sol radiant de migdia i amb la bici al coll perquè el terreny pedregós no permetia fer-lo rodant.
A dalt la Bassa de la Galla, vaig omplir l’ampolla d’un litre que portava – en devia haver begut almenys 4 o 5- a part dels plàtans, síndries, barretes, etc que em vaig anar menjant – i vaig baixar com vaig poder de tornada a Amposta.
Allà m’esperaven el meu company, més companys, un bon plat de pasta, unes copes molt boniques i l’alegria d’haver aconseguit aquell repte en el temps de 7h05m53s.

Aquesta duatló de llarga distància consisteix d’unes proves súper ben organitzades -- que també es poden fer individualment -- i compta amb uns organitzadors i voluntaris molt atents i amables. Moltes gràcies per tot i felicitats als de l’organització amb l’èxit de la segona versió del Duextrem Coll Llarg!!!

dilluns, 26 de juliol de 2010

Entrenament per Carros de Foc - Camí de la PTL '10

El passat cap de setmana, Elena, Isa, Perales i jo haviem de fer la travessa Porta del Cel en menys de 24h. Però al contactar amb el refugi de Graus, ens va comentar que a partir de 2400m. trobariem molta neu i que per pujar a la Pica d'Estats necessitariem grampons :( Llavors vam decidir d'un comú acord fer Carros de Foc. Es un molt bon entrenament: 65Km, 4500m D+, gairebé sempre per damunt de 2000m d'alçada i sabiem que no calien grampons a cap lloc.
Vam sortir el divendres a les 17h30 de Xerta, vam fer una petita parada a Sort per sopar i a les 23h15 arrencàvem del pàrquing a uns 4Km del llac de Sant Maurici.
La nit s'ens va fer llarga, ens trobàvem espesos i una mica desmotivats. Arribats al Port de Caldes, vam dubtar si retallar cap al refugi de Ventosa i Calvell o baixar fins el refugi de Restanca. Finalment vam baixa, cap de natros volia prendre la responsabilitat de retallar (com som!).
A Restanca, vam fer un cafè amb llet i unes madalenes, ens vam remotivar i refer plans de ruta. Al tornar a arrencar, vam pujar com coets, vam rebaixar en 45min el temps previst fins Ventosa.
Anàvem bé, la crisis de la nit semblava que havia passat i ens atacàvem al Contraix (punt més alt i pujada més complicada del recorregut). Vam pujar amb bon ritme, però controlant de no cremar-nos. Però, a la baixada, vaig veure unes fites que semblava que retallàven el recorregut original i, seguit per Isa, i guiant-me pel GPS, vaig decidir anar per allà. Greu error! Al cap d'uns metres ja no es podia passar! Vam mirar cap a la dreta, cap a l'esquerra, rés! Isa no volia tornar a pujar per recuperar el recorregut bo, llavors, guiats per Perales des de l'altra banda, vam trobar una canal que ens va permetre (després de petites des-grimpades), retrobar la sendera bona.
Haviem perdut gairebé 1 hora, jo estava desmoralitzat de nou i a la parada al Refugi d'Estany Llong, vaig decidir no seguir fins els refugis de Colomina i JM Blanch i passar pel Portarró d'Espot per anar directament al Refugi de Mallafré i cap al pàrquing. Els altres companys van decidir fer-ho també, cap de natros tenia molta moral per continuar.
Al final ens va sortir un bon entrenament: 56Km amb 4000m D+ i 20h45m de caminar.

Pròxima parada: La volta al Port, el 31 de juliol i 1 d'agost.

Algunes fotos
El recorregut a Garmin Connect

dijous, 8 de juliol de 2010

Núria - Queralt (la tempestosa) - Camí de la PTL '10

Aquesta marxa m'encanta! Es llarga, dura i molt ben organitzada (avituallaments, voluntaris, recorregut, etc.)
Enguany havia perdut l'equip de suport (Jorja, Marta i Arcadi) però havia guanyat 3 companys de ruta (Elena, Paco i Perales), i vaja companys!!!
Els plans, abans de la sortida, consistien en anar tranquils fins el refugi de Rebost (km. 40 i pico) i després anar pujant el ritme progressivament... intentant arribar en menys de 20 hores a Berga... ja!
A partir de les 15h30 començàvem a sortir d'un en un. Natros ens vam mantenir agrupats, però Perales ja impregnava un ritme fortet. Vam passar el Pas dels Lladres amb la seva tempesta de costum (aigua, pedra, llamps i fred) i vam baixar fins la Molina. Jo ja anava forçat i em costava seguir els companys, sort que a la Molina vam parar una bona estona.
Pujant al Coll de Pal, la segona gran pujada de la marxa, Perales va afluixar el ritme, l'afectàven l'alçada (a sobre dels 2000m.) i la poca recuperació des de la Cursa del Llop (3 setmanes). Així que, malgrat dubtar-ho molt, va decidir retirar-se a Grèixer (km. 50).
Mentrestant, a Elena se li havia ocorregut preguntar a un control quantes dones havien passat. Quan li van dir, erròniament?, que anava tercera es va transformar i, cada vegada que ensumava una altra dona al davant, pegava una estirada que a mi em deixava sostovat. Malauradament cada vegada que avançava una dona perdia una posició, cosa que ens va fer riure bona part de la nit (bueno, a ella no li feia tanta gràcia...).
I així vaig anar fent la goma fins el control de Saldes (km. 80). Durant la última gran pujada, ens va tornar a enganxar una tempesta tremenda que ens va acompanyar gairebé fins el Santuari de Queralt.
Ens vam treure les jaquetes i Paco va veure la tercera (aquesta vegada sabíem que era veritat) dona a mitja baixada. El que havia de ser una baixada tranquil·la i una arribada triomfal, va deixa pas a una baixada embogida i un esprint pels carrers de Berga on me vaig deixar mig cor!

Al final 18h28, los 38 de la general i Elena 3a dona

Web de la marxa | Fotos de Joan Perales

Pròxima parada:  La Porta del Cel, el 17 de juliol

dijous, 1 de juliol de 2010

Paüls - Fredes - i fins aquí he arribat - Camí de la PTL '10

El cap de setmana passat, havia enganyat a Sam i Tara per fer la Paüls - Fredes - Paüls, aprofitant l'organització de la Travessia nocturna Fredes - Paüls.
A l'anada, ens va acompanyar Paco que després havia de muntar un avituallament i fer d'escombra de Caro a Paüls (vaja quin tute!)
Vam sortir a les 6h15 del matí de Paüls, perquè havíem de marcar els encreuaments amb cinta per a que els corredors/marxaires no es perdin.
A les 11h arribàvem a Caro on vam parar 45min a menjar-nos un entrepà i fer una cerveseta, la calor apretava de fort!
La part de Caro a Fredes se'm va fer eterna, em vaig trobar molt cansat, amb molta son i vaig decidir no tornar a Paüls caminant i tornar a casa a dormir :p
Vam arribar a les 17h i vam dinar al restaurant Europa, Sam i Tara es van canviar per la tornada i jo, després de parlar amb la resta dels xertolins i d'alguns coneguts ebrencs, em va entrar el cuquet: "que faig?"
Al final, me'n vaig a anar a casa, ja que aquest cap de setmana tinc la Núria-Queralt (96km - 9500D+-) i encara no he acabat de fer la cura de son que necessito :(

Vull felicitar especialment a Sam i Tara que han pogut complir amb l'objectiu de tornar a Paüls (també val a dir que hi tenien el cotxe... jeje). Sam en 8h35 i Tara en 9h50. Quins crack!

Salut
Subscriure's als missatges (Atom)