divendres, 12 de març de 2010

Cròniques de les 2 últimes setmanes

Feia unes setmanes que no teníem noticies dels corredors xertolins a la web, però això no significa que no hàgim fet res…

A part dels entrenaments habituals individualment o col•lectivament, varem fer la cursa de Miravet, seguida per la cursa i canicross Les II Torres a Campredó.
A continuació vull contar-vos les meves experiències d’aquestes dues competicions i mencionar l’entrenament d’ahir:

2a Cursa de la Cameta Coixa (Miravet)

Bé, La Cameta Coixa va ser una cursa especial. La Nienke, la meva germana i el seu company “l’esprínter” havien vingut d’Amsterdam i s’havia animat a participar en la cursa. Les seves disciplines són 800m i 1500m, i la cursa seria una cosa completament nova per a ell, la qual no podia preparar com cal (ens farien falta unes muntanyes a Holanda…). Així, que l’únic que va fer va ser augmentar la distància dels seus entrenaments previs.
Sortirem junts i de seguida va desaparèixer entre la multitud de corredors fins trobar un bon lloc com a setzè participant.
La primera part del recorregut era molt corredora i el Maarten va trobar-se bé aguantant el ritme dels altres. Més concretament, als trams més planers ell avançava la gent i a la inversa, a les pujades i baixades perdia posicions.
Jo, mentrestant, anava fent amb ganes, però amb les cames una mica cansades. Els altres corredors de Xerta eren el Karim, Sam, Benja, Dani, Arcadi, Sergi i Enric tots corrent a bon ritme.
La segona part era molt més muntanyosa. Hi havia pujades i baixades força tècniques que em feien oblidar el cansament de les cames i m’animaven a córrer, saltar i volar més lleugerament. El meu cunyat, en canvi, tenia més dificultats de recórrer aquest paratge i li van avançar diversos participants fins que a la penúltima pujada el vaig tenir davant meu. Ens vam saludar, i seguirem com podíem fins que va tornar a desaparèixer de la meva vista. Ara faltava només l’última pujada forta cap al castell i el descens fins al poble per arribar a la meta. Allà em vaig retrobar amb el Maarten, que havia arribat quinze segons abans, i poc després amb en Sam seguit pels altres corredors del C.E.X.
L’esmorzar va ser molt bo amb un caldo calentet i les copes van ser originals: una escultura ceràmica per cada classificat/da.

1a Cursa de les II Torres (Campredó)

El diumenge dia 7 de març tenia lloc la Cursa de les II Torres a Campredó. Hi participaven en Robert, Karim i Sam. També hi havia l’opció de fer un canicross o la marxa. Jo vaig optar per la primera d’aquestes dues disciplines. M’havien deixat un gos, en “Barny”, un ca sense experiència en aquest tipus de cursa però en molt bona forma física. Durant les setmanes anteriors al canicross vaig practicar amb ell i encara que no aconseguí que m’estirés de la corda, va entendre que sempre havia de córrer davant meu en un bon trot o galop.
Al dia del seu debut com a “mushing dog” havíem d’esperar com reaccionaria davant els altres gossos, la gent i el ambient en general, doncs –en general- es un animal força tímid. Estava neguitosa per ell, quasi m’esperava que no passés el control veterinari per no trobar el xip o qualsevol imprevist d’última hora, però tot va anar bé i just abans de la sortida el Barny va animar-se i es va posar en posició d’atac, com un gat abans de saltar. Un gest preciós de veure, que demostrava les ganes de córrer de l’animal.
El recorregut era corredor, però també hi havia pendents inclinats i trams més aviat tècnics, amb un túnel, on s’havia de saltar un bon metre per entrar-hi, inclòs. Notava que en les pistes els gossos més experts ajudaven els seus amos tirant-los endavant i cap amunt. En canvi, per les senderes el Barny que és un gos molt àgil anava amb facilitat sobre el terreny pedregós i rugós, i aquí podíem avançar força.
Vam creuar la meta amb el temps de 59:44, prou bo per acontentar els amos d’en Barny amb una placa preciosa d’una de les dues Torres característiques de Campredó.
Els que feien la cursa també van gaudir del trail i ja feien plans per a la pròxima  quan encara estàvem al centre esportiu on els voluntaris preparaven un gran esmorzar.  

Entrenament per la neu (Xerta)

Aquesta setmana hem tingut molt vent i fred, una mica desagradable per entrenar a les muntanyes. No obstant, tenia energia i motivació per sortir. El dimarts vaig pujar en cotxe a la Font Nova amb la meva amiga alemanya , per ensenyar-li les muntanyes a l’àrea de Xerta. Varem fer la volta, passant per la Vall d’Infern cap a Paüls i enfilant-nos cap amunt a la Coscollosa i la Moleta, tornant pel Refugi del C.E.X. cap a la font.
Ara us dic la raó per la qual menciono aquesta sortida. Estàvem al dia 9 de març i marxàvem sobre la neu!!! Feia un dia assolellat, però amb un vent que pelava i a dalt devíem estar al punt de congelació! La Font de la Vall d’Infern estava completament congelada. La marxa en si era interessant i vaig veure moltes coses en les que no m’havia fixat abans per no prendre temps per observar el meu voltant, suposo... També varem veure una colla de cabres que no ens sentien per culpa del vent. Ens deixaren acostar-nos i veure-les de molt a prop.

Aquest cap de setmana: La Foradada a la Ràpita.
Subscriure's als missatges (Atom)