1a Cursa del Pastisset - Benifallet

La crònica del novell

“Sin comerlo ni beberlo” me presento el diumenge a Benifallet apuntat a la primera i una de les curses dures de la temporada. La meva primera cursa. La meva inconsciència estava ben acompanyada: Ragna “La gasela”, Karim “El mestre”, Robert “El savi”, Gustavo “El psicòleg”, Ferran “Lo crack” i Ramon “Lo futbolista”. A la marxa, la parella dels Hikings, Jaume i Dani, i com a suport logístic “Sergi”. 

Com si sempre ho hagués fet, tan bon punt arribem a Benifallet me’n vaig directe a buscar el xip i el dorsal, el 226. Després, un caferet “de calcetí” amb una mica de llet per “escalfar-me” i de pas, matar alguns dels molts nervis que per dins meu rondaven. Vaselina a les parts íntimes, i les últimes decisions: agafar tallavents, guants, “gominoles” energètiques i magnesi líquid per si fes falta. A les 9:20 ja entrava al corralito, amb bones sensacions. 4 rialles, un caliu inexplicable i la traca que dona sortida a la cursa. Ens ajuntem de sortida Gustavo, Robert, Ramón i jo. La resta, una mica per endavant. No feia ni 5 minuts que havíem sortit i les distancies amb els primers eren “increïbles” i per dins meu dient-me “ai mare”... Al barranquet del inici, a Ramon ja no el podíem aturar i va tirar amb força cap endavant. Gustavo i jo vam prendre una postura més conservadora i confiant en que Robert “El savi” ens faria de gregari durat el recorregut. Però va arribar la primera mala noticia tot just sortir del infernal barranc, Robert lesionat. Encara hem quedava Gustavo, portava un bon trot i hem sentia molt còmode. Així que anant fent quilòmetres i de quan en quan soltant alguna “burrada” per alegrar la ruta. Hem sentia be tant física com psicològicament. Però arribant al Mas de Monclús, un mal gest amb el peu va provocar una rampa de grau 6 al meu bessó esquerre: vaig veure les estrelles i hem vaig “cagar en tot”. Tubet de magnesi cap a dins i li dic a Gustavo que anés fent que jo baixaria una mica el ritme a veure si hem passava, no va passar. A la que corria una mica, el bessó donava senyals... Hem vaig fotre de mala llet i vaig decidir caminar a un ritme ràpid. Al balneari Sergi, esperant-nos. Al veure'l vaig pensar en plegar però vaig decidir provar la darrera rampa Balneari – Creu de Santos. Així que caminant caminant hem presento a la Creu de Santos, tot just arribant vec a l'altra banda a Gustavo baixar i vaig pensar “no m'he despenjat tant! Si apreto una mica l'agafo i junts cap l'arribada”. Vistes increïbles des de la Creu de Santos, avituallament de conya i tubet cap en dins per veure si passaven les maleïdes “rampes”. Però impossible, vaig intentar trotar però a cada trot el bessó esquerre hem punxava i al forçar la cama dreta vaig començar també a tenir punxades al bessó dret. Vaig decidir caminar i la gent em va començar a avançar, hem moria de ràbia per dins, hem sentia bé mentalment però les cames estaven per tallar-les. En resum, baixada depriment, molt lenta, gent avançant-me constantment, però amb l'objectiu clar d'arribar fins i tot a rossegons. Els darrers quilòmetres ja no podia ni caminar ràpid, tenia rampes fins i tot al “fistro duodenal”, i la gent avançant-me... En alguns moments pensava que hem quedaria clavat sense poder-me moure però “algo” m'empentava cap la arribada. A les 14:02 arribava a la meta, m'hagués agradat poder entrar corrent, amb Bernat i la Emma, però va estar impossible. Ni els crits dels meus hem van poder fer córrer. Però vaig arribar. Sentiment agredolç, però “Volveré...”

Benja

La crònica de la "Crack"

Aquest diumenge, 31 de gener, va celebrar-se la primera prova de la temporada del Trofeu Pam i Toc, que aquest any incorpora Benifallet al circuit.
De Xerta hi participàvem en Benja que s’estrenava a la competició, en Gustavo que tornava oficialment “a les muntanyes”, i els regulars de sempre, en Robert, el Karim i jo. Els xertolins que feien la marxa eren en Dani i el Jaume.
El repte consistia en la superació d’una distància de 25,3km i també en adaptar-se a un terreny variat, força tècnic i exigent amb barrancs, crestes i senderes pedregoses. A més, ens esperava un més que notable desnivell de 1418m del que calia destacar unes pujades llargues i “trencacames” els primers 15km i unes baixades amb molt pendent i pedra els darrers 10km.
Majoritàriament, vaig córrer amb bones sensacions. Només, als primers km em vaig torçar tant el turmell esquerre com el dret un parell de vegades... El moment més difícil per mi va ser el primer tram de baixada per la cresta. No tenia cap corredor a la vista i no veia clarament per on anava el recorregut, sobretot perquè havia de fixar-me on ficava els peus i al mateix temps buscar les cintes indicatives.
La meteorologia va ser favorable durant gran part de la jornada, amb solet, sense vent i una temperatura molt agradable, tot i que al cim de “La Creu de Santos”, la cosa va canviar. Allà dalt feia un aire força fresc i vam acabar corrent entre flocs de neu!.
Preocupada per aquesta gelor al cap, vaig ficar el buff al front com a protecció i vaig continuar baixant com podia.
De tornada al poble, després dels “enhorabonesperhaveracabatlacursa”, i una dutxa refrescant, ens esperava una escudella deliciosa elaborada per les “dones meravelles” del poble. Naturalment, tots acabàrem tastant els famosos pastissets de Benifallet!!

Ragna

Temps:

• Benja: 4:32:22
• Gustavo: 4:02:32
• Karim: 3h50m46s
• Ragna: 3h12m53s, 1a class. femenina absolut
• Robert: abandona