dimecres, 11 novembre de 2009

1a Cursa de les Roques (Horta de Sant Joan)

El dia 8 de novembre de 2009 es realitzà La Cursa de les Roques al terme d'Horta de Sant Joan. La distància (amb altures) era d'uns 24 kilòmetres que cobrien una àrea de apr.1153 hectàrees. L'ascensió acumulada durant el circuit era de 1347metres amb una altura mínima de 327m i una altura màxima de 1023m. Hi havia un total de 5 hores per poder acabar el circuit. Aquestes dades eren més o menys la informació de la que disposàvem quan ens aixecarem a la matinada d'aquest dia.

Durant el bonyegut passeig amb cotxe cap al poble d'Horta, acompanyada per en Robert, en Karim i en Sam, ja preparats per al pròxim repte, vaig contemplar el paisatge escabrós al qual ens acostàvem, rumiant quines serien les característiques predominants del track i com seria l'acabament del dia.
En quant al recorregut de la cursa, cal mencionar que la cursa tindria un aspecte especial, diferent als altres, ja que molts trams passarien per les zones devastades pel incendi que aquesta àrea patí a l'estiu. La raó de proposar aquesta ruta, que alternava "zones cremades" amb altres que ens mostraven la "bellesa intacta dels boscos i paratges més emblemàtics del terme", era de "posar de manifest l'envergadura d'aquella catàstrofe". Al mateix temps era un homenatge als cinc bombers que moriren aquells dies.
En quant a l'acabament de la cursa, sabia que si tenia un dia amb èxit, podria quedar segona en la classificació del Trofeu Pam i Toc, ja que aquesta cursa seria l'última de la lliga de 2009.

Així doncs, anàvem en fila (amb 8 cotxes davant i 8 darrere el nostre) fins arribar al lloc de sortida al centre de la població. Feia un vent tardorenc fort i fresc, fet que sumava a les temperatures més baixes dels darrers dies. Evidentment, a l'altura d’Horta aquesta frescor autumnal era encara més notable. Consegüentment, varem ser dels últims en sortir del bar calorós per fer l'escalfament i allí trobarem en Gustavo, en Sergi, en Dani i en Jaume, que havien vingut a dar-nos ànims.
Després del control i la recitació d’un poema i un minut de silenci solemne per homenatjar els difunts bombers, es donà sortida als quasi 240 participants.

Havent sortit del poble, baixarem en direcció al convent de Sant Salvador d'Horta. Aquests primers km anava als talons de la Maria Reyes en un ritme regular. Davant meu corria en Sam i darrere meu podia veure en Karim, cosa la qual em sorprenia, doncs habitualment sol començar les curses més tranquil·lament.
En arribar al cim de Santa Bàrbara ens havíem disparat i personalment vaig aconseguir ja en aquell indret la posició davantera de les dones.
Descendirem fins a la vall dels reguers des d'on ascendirem fins dalt de tot de Montsagre d'Horta, passant també per la font. Era un ascens de molts km i amb el màxim desnivell, però m'ajudaren a pujar 3 elements: el paisatge meravellós o, alternativament, impactant; els ànims dels col·laboradors i d'altres espectadors al llarg del circuit, entre ells novament en Gustavo en Sergi, en Dani i en Jaume; i, fins i tot, el vent ferotge, que bufava enèrgicament des de baix, tot empenyent-me cap amunt i transmetent la seva alegria i força !
La baixada anava per sendes força corredores i donava ocasió per gaudir lliurement del circuit. A l'últim descens direcció al riu canaletes hi havia trams més tècnics amb pedres que lliscaven degut a la humitat (estava plovent lleugerament). Vaig tenir la sort de no caure en cap ocasió, però segur que n'hi va haver algunes, de caigudes...
Quedava un últim tram prioritàriament ascendent. Jo anava "sola" durant aquest trajecte i quasi em convencí a mi mateixa que estava seguint les cintes equivocades, per exemple d'alguna trobada de bicicletes, doncs faltaven pocs km i el track no anava en línea orientada cap el poble, sinó més aviat paral·lel a ell, mantenint-lo a mà esquerra. Finalment, vaig ataüllar un dels col·laboradors qui indicava l'esperat gir cap l'esquerre.
Junt amb J. Gabriel Cid Puig vaig córrer la pujada final per asfalt, que ens portava per uns carrers encantadors cap a... LA META!

Després d'una dutxa calenta i una botifarrada començà el lliurament de trofeus i premis, cosa la qual ja anava bé per escalfar-nos les mans gelades fent aplaudiments entusiastes.
Tots nosaltres gaudirem enormement dels moments passats a la muntanya i dels resultats satisfactoris. En Robert aconseguí el segon lloc en la categoria màster masculí. La meva victòria significava que ocuparia el segon lloc del Trofeu anual Pam i Toc amb una participació de només 8 curses de 14 possibles. Així doncs, havent-me incorporat tard en aquesta temporada 2009, encara guanyaria en la categoria sènior de dones a aquest Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre.

Per acabar donar l'enhorabona a la UEC Tortosa i als col·laboradors per la bona organització de la cursa. Ha estat molt i molt atractiva! Segur servirà perquè recordem les zones devastades i les desgràcies del foc, i el contrast amb la bellesa de la muntanya i la seva flora intacta.

Ragna

3 comentaris:

capdepoma ha dit...

Hola,
Volia felicitar la Ragna per haver guanyat en la seva categoria, i per escriure aquestes cròniques tan curioses. (Ragna, ens vam conèixer a Ulldecona, i a Horta de Sant Joan no vaig ser a temps de felicitar-te, feia un dia terrible i havia de tornar a casa en moto).
Salut i wambes!

manel ha dit...

Enhorabona xertolins i enhorabona Robert i Ragna per les vostres classificacions finals. Veient lo bé que escriu la Ragna, ja li podria ensenyar una mica de català al Cruyff!!!! ;)

Mercè ha dit...

I tant, no sabeu que la Ragna només fa un any i mig que està aquí!!!!!! És fantàstica i políglota. Un exemple per a totes i tots.

Subscriure's als missatges (Atom)