dimecres, 21 d’octubre de 2009

Excursió a Sant Miquel d'Espinalvar - La Crònica

A les nou del matí setze persones (Antonio, Jordi, Gil, Lina, Lluís, Rossi, Laia, Rosa, Maria Rosa, Josep, Raquel, Santi, Rut, Maria, Dolors i Ferran) sortim de Xerta amb els cotxes per a dirigir-nos a Fredes.

Continuem uns dos quilòmetres per la pista que va a Caro, i degut al seu mal estat deixem els cotxes al coll de Tombadors (farem una mica més de volta, però ens ho estalviarem en diners per la possibilitat de que algún cotxe és pugui avariar).

La temperatura a fora és de 5º, fa bastanta fresca però anem abrigats, ja ens ho esperavem. Agafem les motxilles i sort al sol radiant que fa enseguida comencem a entrar en calor.
Arribem primer al Tossal dels Tres Reis (és el punt on s’uneixen les comunitats de Catalunya , Aragó i València). La panorámica és excelent podem gaudir d’unes vistes del mar i de totes les muntanyes d’aquestes autonomies, la visió és perd a l’infinit.

Contiunuem baixant per una pista i en un revolt trobem una cabana tota de pedra molt ben feta. Anem davallant veient força panorámiques i sortint de la pista per si veiem algún rovellò. El terreny està bastant sec, creiem que no en trobarem cap, perquè no se’n veuen ni de dolents.
A dos quarts d’una arribem a l’ermita de Sant Miquel d’Espinalvar i la visitem per dintre. Està molt abandonada i tota ella cau. Els masos del costat també estant en un estat d’enderroc. És un lloc bastant abandonat, el salva la seva fantástica situació d’alt d’una atalaya que divideix els barrancs del riu Pena i del Patorrat i els seus prats d’herva que són dignes de veure. És el lloc escollit per dinar.

A un quart de tres emprenem la tornada amb l’intenció de parar-nos a un pinar bastant ombriós per arroplegar, si tenim sort algún rovelló. Una vegada arribats ens separem, no estem molt animats pel terreny poc humit. Al cap d’una estona la Rosa ja ha trobat un pinatell. Ens animem i n’anem trobant algún.

Després d’una hora i mitja de buscar i d’haver-ne trobat alguns, no molts, continuem fent camí pel sender de Font Freda que ens porta a Pinar Pla (al mas del ric de Fredes). Parem una estona per veure’l , és inmens per dintre però com tots, està abandonat i tot ell cau.
En aquest lloc retrobem la pista de Fredes i continuem la pujada d’uns dos quilòmetres i mig que ens porta per fí als cotxes.

Hem gaudit d’un bon dia i d’una excursió plena de bones vistes amb un bon clima de convivencia. Ens despedim fins la próxima.
L’excursió ha sigut d’uns tretze quilòmetres (sense contar el temps que hem perdut buscant rovellons) amb un desnivell en alçada d’uns quatre cents metres.

Ferran
Subscriure's als missatges (Atom)