dimecres, 15 de juliol de 2009

Núria - Queralt - Berga, la més dura! - Camí de l'UTMB '09

Al final, la Marxa que uneix els santuaris de Núria i Queralt s'ha quedat en "només" 96Km, llàstima hauria sigut la primera que faig de més de 100Km.
Esta vegada, tenia un equip de suport (Jorja, Marta i Arcadi) i això s'agraeix molt, quina alegria veure'ls en dos punts del recorregut (el primer just abans de la nit i el segon abans de l'arribada a Berga).
Vam arribar justets a Ribes per agafar el cremallera on vaig poder saludar a Jaume Tolosa (l'ultrafondiste dels deserts!). Una vegada a Núria, ràpid a buscar el dorsal, trobem a Martí (de la Traca) i comencem a fer cua per la sortida ?!?! D'un en un, els corredors passem lo dorsal pel lector de codi de barres i comencem la marxa per una breu pujada. M'acompanya Arcadi uns metres fins que comencen a caure 4 gotes, ai ai ai. Dit i fet, al cap de 10 min mos comença a ploure i a caure pedra cada vegada més fort. A vegades para però tornar a començar. Després del 1r avituallament, comencem la dura pujada al Pas dels Lladres entre pluja, pedra, trons, llamps i fred. Quan arribo dalt tinc les mans gelades, sort de la xaqueta impermeable que m'ha aguantat molt la calor corporal (molts dels altres corredors no hauran tingut esta sort i abandonaran a La Molina). Anem planejant i poc a poc la tormenta se'n va i comença a sortir el solet, per fí, encara patirem calor i tot!

Fem una baixada llarga fins l'estació de la Molina on hi ha el 2n avituallament, faig l'error de menjar-me els primentons de l'amanida (me retornaran tota la nit!). M'espero un ratet l'equip de suport que em porten una samarreta de màniga llarga perquè la nit s'anuncia fresca i vinga cap amunt al coll de Pal, primer per sendera i després per una pista d'esquí (blava per sort).
Arribant a dalt al Coll, m'haig de posar el frontal, són les 22h30 i ja es de nit. M'ajunto amb un grup i baixem tranquil·lament fins al Rebost, a partir d'allí mos toca la Canal Mala, i tan mala, una sendera inacabable per un bosc tupit amb fang, pedres, arrels i fulles seques. El meu company fa unes quantes culades, jo a l'anar darrera, menys. Passem per Paller de Dalt, Rigorèixer i finalment arribem baix de tot a Can Cerdanyola m'avituallo i arranco per enfrontar-me a la 3a pujada dura de la marxa fins el Coll de la Bauma.

Me trobo bé, una mica de son però molt sencer. Vaig pujant xino xano, saludo a Quico Soler dalt al Coll i començo la baixada fins Saldes (això creia...). Al cap d'un parell de Km, la sendera comença a fer uns puja-baixa tremendos, a més, coincideix amb les últimes hores de nit i passo una petita "crisis". Però quan el dia s'aixeca i comença a il·luminar el Pedraforca, se'm passem los mals i continuo tirant. La pujada a la Gallina Pelada, la última forta de la marxa, la faig bé amb bones sensacions i baixo a Peguera. Sortint de l'avituallament me perdo per una pista que no tocava, m'emprenyo una mica però bueno, havia d'estar més atent.
Passo un repetxonet i baixo fins l'últim avituallament a Espinalbet on me trobo amb la Jorja, la Marta i Arcadi que m'han vingut a animar. Que bé! Quina sorpresa! No m'ho esperava i em fa molta il·lusió, me canvio la samarreta i torno a arrancar ràpid ja que tinc moltes ganes d'acabar.
Pujo l'últim repetxo cap a Queralt com una bala i baixo les escales de dos en dos cap a Berga... Quina baixada més vertiginosa, una passada.
Total: 20h35m de no rés i un bon entrenament de cara l'UTMB.

Proxima parada: este cap de setmana, alguna cosa per decidir encara.

3 comentaris:

Oriol ha dit...

Felicitats, karim, pel que dieu va ser durissima, anims que et queda molt poquet.

Kaiko ha dit...

Gracies Oriol,
Igual que vatros, també vam gaudir d'una bona tormenta als pirineus...
Quan marxeu a la Transalpine Run? Me penso que us queda poquet també...

Oriol ha dit...

je, je, lo 5 de setembre comença l'aventura....

Subscriure's als missatges (Atom)