dijous, 12 de març de 2009

Marató de Barcelona - Camí de l'UTMB '09

Ràpid, abans de la Cursa de la Rápita, un petit resum de la meva 1a Marató.
En principi hauria de ser un esdeveniment que és mereixi una més gran atenció, però les circumstàncies han fet que no tingue temps per poder compartir aquesta experiència al bloc.

Havia quedat amb Carlos el diumenge al matí, al mateix lloc que la gent de la UEC Tortosa (Baix de la Torre de l'esquerra de la Plaça Espanya), on em vaig trobar amb Paco i Carlos, també vaig poder saludar a Pere i els jesusencs i a Robert de Bot, una bona representació de les Terres de l'Ebre entre la multitud (9.700 corredors).
Carlos haviem parlat de l'estratègia: jo volia anar lent, vora les 4h, una mica per davant de les llebres, i ell m'havia dit que vindria amb mi. Total, a 5 min. de la sortida, ja m'havia enredat per anar detras de les llebres de 3h45...
A les 8h30 en punt sortim, però natros passem la línia de sortida 3 minuts i mig després (los primers ja havien passat pel 1r Km!!!) i anem detras de les llebres de 4h! Llavors sortim amb un ritme altet que mos permet anar avançant gent fins que vam avançar los de 3h45 i tot. Cap al Km. 10, jo vaig començar a notar que aquell ritme era massa alt per mi i li vaig dir a Carlos que havia d'afluixar. Cap al Km. 15, vaig haver de fer una parada tècnica i ja no vaig tornar a veure Carlos que va anar incrementant lo ritme per acabar en 3h30!!! Quin crack, quasi sense despentinar-se! Per la meva part, després de la parada, vaig estar uns quants Km. a un ritme massa alt intentant ajuntar-me de nou amb Carlos, i a la mitja Marató vaig començar a patir mal de cames, es que l'asfalt no perdona...
Patint, patint, venia el tram més pesat: Rambla Prim, Fòrum, Diagonal, avingudes molt amples, rectes i amb poc públic, molt dur psicologicament. A més, alguns atletes ja començaven a caminar, la tentació era molt gran.
Me vaig armar de valor, me vaig motivar com vaig pugue i vaig intentar no pensar en les cames, i anar descontant los Km.
Lo patiment me va durar una mica més d'una hora, del Km. 22 fins al 35, al Parc de la Ciutadella, on mos vam retrobar amb la gent animant, me van creixer ales i ja no em sentia les cames. A més, passant per Plaça Catalunya, m'estaven esperant la meva família per animar-me, ja estava fet, ara ja no em podia passar res, vaig sobrevolar Ciutat Vella i vaig arribar com un coet a Plaça Espanya per acabar en 3h42. Feliç, molt feliç pel nou repte aconseguit.

Val a dir que el recorregut d'aquesta Marató es molt bonic, los acompanyants francesos s'encarreguen de donar molt d'ambient i color a tots els carrers i s'agraeix. L'organització és mereix un 10 també tot estar molt currat. A veure si al 2010 s'apunten més de 10.000 corredors!

5 comentaris:

Oriol ha dit...

Per ser la 1ª no esta gens malament, moltes felicitats!!!

Kaiko ha dit...

Hola Oriol!
Moltes gràcies. Acabo de veure al teu bloc (per cert l'enllaço al nostre) que vas anar a Font Romeu,
llàstima que no ens vam veure.
A veure si tornem a coincidir en alguna de les marxes?
Per cert, t'atreveixes amb la cursa de Xerta (26 d'abril)?

Oriol ha dit...

Je je osti doncs si llastima de Font Romeu, jo tampoc sabia que hi anaveu, ja vaig veure la teva cronica, una cursa molt dura, jo ja vaig patir bastant per fer la de 24, i no vull ni pensar en fer-ne 51 en aquelles condicions de neu i tant poc temps..
prenc nota del 26 d'abril Xerta potser ens veiem.. jo de moment estic apuntat a la Marxa del Castells de la Segarra i a la de La Selva del Camp, l'objetiu d'aquest any de moment es Andorra Ultra Trail 105k i potser repetire el Ultra del Aneto, tu ja veig que vas a per UTMB... be ens anem llegint, records a Carlos i Fran (per cert com esta de la cama?)

Kaiko ha dit...

Tenim un company de Xerta que va als Castells de la Segarra, natros anem a fer la Cursa de La Ràpita. Lo 22/03 faig la Marató de Muntanya de la Vall del Congost, i després descanso una mica, que també és important ;) M'hagues agradat fer la de La Selva del Camp, però tot no pot ser :(
L'Ultra Trail d'Andorra fa molt bona pinta, però també molt dur, jo tinc boda aquell cap de setmana així que me salvo.
Fran encara s'esta recuperant, ara comença a trotar poc a poc, es va fer molt de mal.
Que vagin be les marxes del març.

Salut

krusty ha dit...

Només de llegir lo q voleu fer ja me canso...;)
Oriol, no mos coneixem però si pots anar a la Cursa de Xerta t'ho recomano molt!! no et defraudarà gens ni mica!!

Subscriure's als missatges (Atom)