dilluns, 30 de març de 2009

Excursió a les Roques de Benet

El CEX, el diumenge 22 de març de 2009 va organitzar una excursió de grau 2 a les Roques de Benet a Horta.
Vam sortir a les nou del matí de la plaça Major de Xerta però com que vam haver d’anar a donar “el tomb” per Gandesa, ja que la carretera de Prat de Comte a Horta es troba tallada per obres, vam començar a caminar des de la cruïlla de pistes a un quart d’onze.
El dia esplèndid, clar i amb unes panoràmiques impressionants, des del cim de les Roques de Benet, vam veure unes quantes cabres salvatges arrecerades a la solana.
La pujada relaxada i amb tranquil·litat, la baixada una mica més lenta per un parell de “tortugues porugues” que dúiem entre el grup.
Havent arribat als cotxes Diana, Carol, Dolors, Raquel, Mariona, Sabina, Lina, Gil, Robert, Santi, Ferran, Anjo i jo, vam anar a dinar a una de les taules de la zona recreativa de la Franqueta. Un dinar de germanor: ho vam compartir tot el vi de Lledó, la mistel·la del gendre de Domènech i la Paquita, les pastes de Mans Unides (Comerç just)…
Per pair una mica vam anar a veure la zona de la marbrera, han fet unes escales de fusta per pujar a les diferents terrasses amb baranes i rètols explicatius del funcionament i fauna i flora, un gran encert, fantàstic.
Tot seguit vam visitar el mas de Quiquet en què tot el voltant està molt ben arreglat amb panells explicatius de les explotacions agrícoles i de les panoràmiques circumdants.

Cap a dos quarts de cinc vam agafar el camí cap a Xerta amb la volta que us he explicat al principi: per Bot i Gandesa.

Si voleu gaudir de les excursions que ens organitza Ferran poseus en contacte amb ell, disfrutareu molt, però no us oblideu de preguntar-li el grau de dificultat. Jo us aconsello que si són de les primeres excursions que veniu trieu-les de grau 1.

Guillem

dijous, 26 de març de 2009

Marató de Muntanya de la Vall del Congost - Camí de l'UTMB '09

Com ja haureu notat aquests dies, tinc el bloc una mica abandonat. Faig un petit escrit per que quedi constància de que gent del CEX vam anar a Aiguafreda a córrer la Marató de Muntanya de la Vall del Congost.
Lo diumenge passat (22/03) vam anar Carlos i jo i a primera hora del matí (6:45) quan arribàvem al pavelló d'Aiguafreda feia molt de fred i no coneixíem a ningú... quin canvi respecte a les Curses que fem per les Terres de l'Ebre. Per sort, a la línia de sortida mos vam trobar amb los companys de la UEC Tortosa: Reyes, Montse, Paco Estorach i Paco Murall.
Carlos ja m'havia avisat de que faria la mitja marató, s'estava recuperant d'una caiguda a la Ràpita i no volia forçar. Així que vam fer los primers 19Km. a ritme tranquil i en companyia de Paco Estorach. Quan se'n va anar Carlos de tornada a Aiguafreda, a mi em quedaven 2 pujades: una al Tagamanent (passant pel Purgatori) i l'altra a la Trona (on hi han les Voll Damm). Vaig començar be, però no vaig aguantar i les últimes rampes se'm van fer eternes...
A la baixada cap a Figaró, molt i molt llarga, em vaig recuperar una mica, però a les primeres rampes de la Trona, me vaig tornar a clavar. Xino xano, vaig poder coronar i prendre'm la tant esperada Voll Damm. Llavors ja vaig anar tranquilet cap a l'arribada on m'esperaven Carlos (ja descansat) i Oriol (amb qui vaig compartir Km. a la Matagalls '08) i la seva dona que em van esperar per saludar-me.
Ara a descansar i tornarem a Roquetes...

dijous, 19 de març de 2009

X Marxa dels Castells de la Segarra

Després de tres horetes de son em vaig prendre un cafè triple i vaig allargar cap a Guissona on només arribar em vaig topar amb cua de cotxes, eren les 6:30h i quina gentada!!!

Aquesta vegada em col·locava en primera línia i quasi em quedo sord quant la trabucaire va disparar, quanta gent corrent, però no es una "marxa" això?

Menys mal que entre el paisatge dels primers km, amb tots els camps verds i el fet de conèixer un munt de gent de la comarca, els primers 33 km fins a Cervera van passar més o menys bé, les tres primeres horetes ja estaven enllestides. A més allí m'esperava la meva família que això sempre dona ales. En aquest tram em pensava que tenia mal de cames però dels 33 als 40 km em vaig adonar que no, que ara començava el "verdader" mal de cames i genolls, a més els paisatges ja no eren lo mateix (quina calor en ple desert!!!).

Dels 40 als 46 va ser un petit infern i van començar a pujar i baixar els bessons i isquios com ascensors.

Després de l'últim avituallament al km 46, i amb els darrers 5 km per una pista recta, dura, polsosa, avorrida, lletxa i sota unes torres elèctriques d'alta tensió i un sol de justícia, vaig fer més trams a peu que corrent, es que ja no podia, menys mal que la gent que m'envoltava estava igual.

Massa llarg per fer corrent, però una organització i participants excel·lents i molt simpàtics!!!

Total: 5h 9min, posició 37

Sam

dimarts, 17 de març de 2009

I Pujada a la Foradada (La Ràpita)

Aquest cap de setmana va marcar lo debut de l'últim fitxatge del CE Xerta: la Ragna, qui va fer la seva primera cursa de muntanya, i va ser "arribar i triomfar": 7a Absoluta i 2a Sènior.
Victor també va fer de les seves i va acabar 3r Veterà, una categoria amb molts de cracks!
Al final, malgrat les baixes de Robert (per lesió) i de Samu (estava fent la Marxa dels Castells de la Segarra) erem 6 components del CE Xerta, dels quals 3 van fer podi, o sigue que ÈXIT absolut!

Pel que fa la Cursa, és va desenvolupar com previst, un 1r tram molt perillós pel fet de què podies córrer molt i cansar-te més i llavors la pujada verticalíssima a la Campana t'acabava de rematar i a patir durant tota la segona part.

L'ambient com sempre molt bo i el "picoteo" final excel·lent, amb musclos inclosos, quin luxe!

Pròxima parada: La Pobla de Massaluca, 2a Cursa Serra de les Fites

dijous, 12 de març de 2009

Marató de Barcelona - Camí de l'UTMB '09

Ràpid, abans de la Cursa de la Rápita, un petit resum de la meva 1a Marató.
En principi hauria de ser un esdeveniment que és mereixi una més gran atenció, però les circumstàncies han fet que no tingue temps per poder compartir aquesta experiència al bloc.

Havia quedat amb Carlos el diumenge al matí, al mateix lloc que la gent de la UEC Tortosa (Baix de la Torre de l'esquerra de la Plaça Espanya), on em vaig trobar amb Paco i Carlos, també vaig poder saludar a Pere i els jesusencs i a Robert de Bot, una bona representació de les Terres de l'Ebre entre la multitud (9.700 corredors).
Carlos haviem parlat de l'estratègia: jo volia anar lent, vora les 4h, una mica per davant de les llebres, i ell m'havia dit que vindria amb mi. Total, a 5 min. de la sortida, ja m'havia enredat per anar detras de les llebres de 3h45...
A les 8h30 en punt sortim, però natros passem la línia de sortida 3 minuts i mig després (los primers ja havien passat pel 1r Km!!!) i anem detras de les llebres de 4h! Llavors sortim amb un ritme altet que mos permet anar avançant gent fins que vam avançar los de 3h45 i tot. Cap al Km. 10, jo vaig començar a notar que aquell ritme era massa alt per mi i li vaig dir a Carlos que havia d'afluixar. Cap al Km. 15, vaig haver de fer una parada tècnica i ja no vaig tornar a veure Carlos que va anar incrementant lo ritme per acabar en 3h30!!! Quin crack, quasi sense despentinar-se! Per la meva part, després de la parada, vaig estar uns quants Km. a un ritme massa alt intentant ajuntar-me de nou amb Carlos, i a la mitja Marató vaig començar a patir mal de cames, es que l'asfalt no perdona...
Patint, patint, venia el tram més pesat: Rambla Prim, Fòrum, Diagonal, avingudes molt amples, rectes i amb poc públic, molt dur psicologicament. A més, alguns atletes ja començaven a caminar, la tentació era molt gran.
Me vaig armar de valor, me vaig motivar com vaig pugue i vaig intentar no pensar en les cames, i anar descontant los Km.
Lo patiment me va durar una mica més d'una hora, del Km. 22 fins al 35, al Parc de la Ciutadella, on mos vam retrobar amb la gent animant, me van creixer ales i ja no em sentia les cames. A més, passant per Plaça Catalunya, m'estaven esperant la meva família per animar-me, ja estava fet, ara ja no em podia passar res, vaig sobrevolar Ciutat Vella i vaig arribar com un coet a Plaça Espanya per acabar en 3h42. Feliç, molt feliç pel nou repte aconseguit.

Val a dir que el recorregut d'aquesta Marató es molt bonic, los acompanyants francesos s'encarreguen de donar molt d'ambient i color a tots els carrers i s'agraeix. L'organització és mereix un 10 també tot estar molt currat. A veure si al 2010 s'apunten més de 10.000 corredors!

dimecres, 4 de març de 2009

1a Cursa de la Cameta Coixa (Miravet)

El diumenge a les 7:15h seguin les instruccions del training Robert em vaig presentar a la plaça amb l’equipament necessari per a la cameta coixa (encara que la cartera amb la documentació no va voler aparèixer i Robert es va ficar una mica nerviós). Enseguida van arribar també Rafel i Jordi i vam enfilar cap al Pinell per arribar a Miravet (Robert quin mareig, conducció suau!!!).
Vam estar calentant, parlant i rient amb companys/es de tots. Molt bon ambient en general.
Tampoc va faltar algun cigarret i carajillo...
Vam calentar una mica i el training ens va donar les instruccions a tots (tu segueix a aquest però no el passis per res del mon, tu segueix-me a mi i no em deixis, tu...) i ens vam presentar al filtre on enseguida es va donar la sortida amb un coet. Tots vam seguir les instruccions al peu de la lletra.
Una carrera molt corredora fins al km 8-9 amb una pujada forta però molt practicable, alguna que altra baixada técnica (molt ben senyalitzades) i un parell de rampetes durilles al final, però que amb la vista del riu i del castell perdien una mica de duresa, per a mi en especial ja que m’esperaven el Roc i la Núria a l’arrivada, que bé!!!
Resumint, una cursa molt xaladora, bona organització i uns temps molt bons de tots, amb l’única pega del mal de cama de Robert. A veure si es cura aviat que no som ningú sense el training papa-Robert!!!
Més tard vam saber els temps dels cracks de la marató de Barcelona, Karim i Carlos!!! Quin gran nivell de l’equip de trail del CEX, que tremolin!!!

Sam
Subscriure's als missatges (Atom)