dimecres, 17 de desembre de 2008

Mitja marató de Vilanova i la Geltrú

Després d’una odissea per aconseguir inscriure’m a la cursa i amb la baixa de papà “Robert”, el diumenge a les 7:45 enfilo cap a Vilanova amb l’única companyia del meu constipat.
Un cop allí enlluernat per la quantitat de corredors, un pageset com jo s’imagina que amb el pitrall ja esta llest per a presentar-se a la línia de sortida, que pardillet!.
Seguint les indicacions de Robert intento fer-me un lloc a la sortida i tot creient que estic molt endavant i intentant escoltar el que diu el senyor del micròfon sento un tret, però veig que ningú es mou durant uns segons, fins que més tard comencem a caminar i passo per sobre la línia de sortida, uns 45 segons després. Soc un innocent, surto dels últims tot i pensar que estic molt endavant.
Enseguida passem per trams on ens creuem amb els primers (quines màquines) i torno a al·lucinar amb la quantitat de gent, així que començo a fer-me lloc pujant i baixant aceres, jardineres..., però fins al Km 5 al passeig marítim, no aconsegueixo un lloc còmode per mi, on aprofito per saludar gent coneguda que em vaig creuant (del poble Sant Ramón i també de la Universitat)
Més tard comencem a pujar per una rambla fins a arribar a la C-31 on m’esperen unes pujadetes i baixadetes que espatllen tot lo que havia xalat els primers 15 Km (en aquest tram al trepitjar el control de 15 km sense pitar ja començo a sospitar que soc l’únic que va sense xip, tothom pita!). En aquest tram tant llarg també tornem a observar com “volen” els líders i perseguidors que ja passen pel km 17-18.
Els últims 4 kilòmetres se’m fan molt llargs, tot i que seguint amb la meva gran ignorància, pensava que eren 22 en total (un company que anava al meu costat m’informa que son exactament 21.097 m, quina alegria! Això em dona les forces que em fan arribar amb un temps immillorable per les meves possibilitats: 1h33m35s.
Queda demostrat que necessito l’assessorament dels companys, Karim, Robert, Jordi... per a moure’m amb una mica més de professionalitat per les curses d’aquest mon de deu! Així que ja ho sabeu no em torneu a deixar sol! A veure quant repetim una cursa tots plegats.
A cuidar-se.

Sam
Subscriure's als missatges (Atom)