dimecres, 3 de desembre de 2008

Mitja marató de Tarragona

Mentre anava en cotxe a Tarragona se'm feia estrany anar tot sol a una cursa ( ni Karim, ni Robert, ni Samu, ni ...). Per sort, però, a la capital m'esperava mon cosí Oriolet.
I ja ens veieu a tots dos, que dels 2 el que té més experiència en això de les “mitges” sóc jo (i només he anat a la de Jesús!!), en pantalonets curts i envoltats de molts i moltes corredores trotant i fent estiraments (quina gentada!! xeic, xeic, o fer esport està de moda o avui els han soltat a tots alhora!).

Això sí, de calentament, entre pitos i flautes, nosaltres no en vam fer; es que feia molt temps que no ens parlàvem i ja se sap...
O sigui que quan van donar la sortida estàvem situats al final de la cursa, xerra que xerra i no ens vam adonar de que ja havia començat fins gairebé 2 minuts més tard.

A partir d'aquí, vam seguir xerrant i trotant molt suau (bàsicament perquè de tanta gent com hi havia quasi no et podies moure...).
Que si “mira la Rambla”, que si “quanta gent”, que si “mira quines malles més xules que porta aquella xica (i que bé que li queden, ostic!), que si “mira el balcó”... fins que vam arribar a l'alçada del polígon i (com que ja ens ho havíem dit tot) vam decidir concentrar-nos i començar a córrer de debò.

A partir d'aquí va començar la nostra mitja. Cara de felicitat i tira milles.
Quina xalera anar passant els corredors, ara un, ara un grupet, ara un que sembla que no li ha agradat que el passem i intenta aguantar el ritme... i quasi sense adonar-se ens plantem direcció al far, ara anem, ara tornem, d'allí cap a la platja i d'allà cap al Serrallo i cap a l'arribada.

Una cursa corredora corredora, vaja.
Només una crítica: a cada avituallament que passava em desesperava una mica més buscant alguna cosa sòlida, com codonyat, o fruita o ... (només hi havia aigua, xeic los de la capital!!). Per tota la resta, la mar de bé.

Ah! Primera mitja marató de l'Oriolet : 1'47'15” Molt bé, artista!!

Jordi
Subscriure's als missatges (Atom)