dimarts, 11 de novembre de 2008

1a Mitja Marató de Jesús

Tot va començar...

Lo divendres vaig coincidir amb Samu a la plaça i em va dir que estava fotut de l’esquena, però entre els bous, els “Rocs” i la gentada no vaig poder aclarir gaire cosa més.

Lo dissabte mos vam trobar a la plaça los tres que a l’endemà, en principi, aniriem a la 1ª mitja de Jesús: Robert, Samuel i Jordi (te trobarem a faltar Karim !!). Samu ens explica que després anirà a caminar una estoneta i que segons com se trobi farà la mitja o no.

Quedem a les 9:30 a cal Samu (o sigui, que Samu al final sí que bé, visca!!) , però per raons de força major farà el ¼ de marató (Ai! Si se n’entera lo quefe!!).

D’allí marxem amb dos cotxes (un per anar i l´altre per a tornar, clar!) cap a Jesús (quin gustaso començar a les 10:30; a més fa solet i no fa vent).

Arribem a Jesús, aparquem , i cap a la pérgola on ja hi ha bon ambient. Cares conegudes (també està Carlos!,però d’espectador!) salutacions, lo dorsal, la confirmació del dorsal, i a escalfar una mica que fa solet però sense exagerar (que som a Novembre i en pantalonets deseguida te refredes!!).
Amunt i avall, estiraments i venga.
A la sortida música de peli a tot drap, conte enrera i ... a còrrer!!
Ostic, encara no m’havia donat conte que havia començat la cursa que ja es veia clarament que d’allí n’hi havia pocs que anaven de broma. Quin ritme!!.
Què hi farem!! Intentar aguantar i venga.

No cal que digui que a Robert ja no el vaig veure fins a l’arribada (ets un artista!) i que amb Samu vam anar més o menys junts fins que em va passar i va acabar la seva volta per davant meu (un altre artista!, xeic, xeic i això que estava lesionat!)

I a passejar pel terme, venga, cap a Tortosa, dels bomberos cap al canal (Ei! Carlos), i d´allí a Jesús, després cap als Reguers (pujadaaa!) i a mig camí tornar a baixar, cap al Terrer Roig (una altra pujada!!) i a tornar al poble (que bé!, ara, però, faltava una altra volta!!).

Acabada la primera volta ja no hi ha trampes, ja saps el que t’espera, o sigui que tranquil.litat i anar fent.
Jo que em pensava que córrer les mitjes era qüestió d’agarrar el teu ritme i a xalar! i resulta que entre les pujades i les curves se’m perdia lo ritme i a tornar a començar.
Osigui que la última pujada al Terrer la vaig fer com vaig poder, i la baixada pensant en l’arribada.
Malgrat tot, per ser la meva primera mitja d’asfalt vaig acabar molt content en un temps de 1:45 h.
Per cert, quan jo arribava m’esperava, ja totalment recuperat, lo mestre Robert (serà la última de la temporada o mos veiem a Tarragona? ja ho parlarem... !).

En definitiva, bona nota a l’organització i molt bon ambient, (quasi familiar).

Avant

Jordi

Fotos de la Mitja fetes per l'Xkf del Trail UEC Tortosa
Subscriure's als missatges (Atom)