dimarts, 30 de setembre de 2008

2a Pujada al Montsià (Alcanar)

Després de les curses d'Ultrafons i la seva preparació durant l'estiu, avui toca el retorn a les curses de muntanya amb distàncies i desnivells més humans.
Molt prompte pel matí, a les 6h30 encara ple de llaganyes, passo a buscar Jordi i Robert. Jordi està molt nerviós ja que és la seva 1a cursa en 3 anys i mos acribilla amb preguntes vàries, que si els avituallaments, que si el temps, que si les pujades, etc. Arribem a Alcanar, encara de nit, i fem cap a la Plaça de l'Ajutament a recollir els dorsals i fer temps fins l'hora de sortida. Les retrovalles i xerrades amb tota la família de corredors, que cada vegada és més nombrosa per cert, ajuden a fer més distrets aquests instants previs.

A la sortida mos col·loquem al darrera que les intencions són d'anar tranquilets, però claro, només començar Carlos i Robert acceleren i se'n van. Mos quedem Jordi i jo amb un grup de Caveros (Txuso entre altres) i l'autobús de la UEC Tortosa que s'intercanvien bromes i mos fan pixar de riure. Poc a poquet els anem distanciant i anem guanyant posicions al no amollar un ritmet suau però persistent al llarg de la pista.
Quan arribem al començament de la cresta mos trobem un tap d'uns quants corredors que, vista la dificultat tècnica del terreny, se'ns fa difícil avançar. Per això, quan aconsegueixo deixar aquesta gent enrera, Jordi és queda enganxat i no em pot seguir. Vaig fent el meu caminet, ara troto, ara camino, ara grimpo, ara baixo de cul, fins al peu de la famosa tartera que pujo amb prou facilitat darrera d'un grup de 3 que van un pèl més lents que jo.
Dalt a la Torreta del Montsià bec un got d'aigua, m'enduc un troç de plàtan i així aprofito per avançar uns quants corredors que bufen recuperant de LA pujada. Ara toca baixada llarga, troto a un ritme còmode però un pèl alt ja que penso que el podré aguantar durant 1 hora. Al cap de 15min. comencen a queixar-se les cames, 1r la dreta, després l'esquerra, però no les hi faig cas ja que tant al pirineu com a la Mm08 me feien molt més mal i van aguantar com a campiones. Continuo avançant gent i passant els quilòmetres fins arribar al penúltim avituallament, a 4Km. de l'arribada, aquí toca canvi respecte a l'any passat: en lloc de continuar baixant agafant una pista asfaltada, ens desviem per una sendera toboganera amb una 1a pujada curteta però intensa on el meu bessó dret diu prou i m'amenaça de pujar-me fins al coll si no afluixo. Pos així sigue, he caigut a la trampa, m'he confiat massa i no he aguantat la distància, però m'ho emprenc amb calma que, total, només queden 4Km. i estic molt content de com m'han respos les cames 1 setmana després de la Mm08. M'avancen alguns corredors, amb d'altres fem l'acordeó fins arribar a meta amb un temps de 3h47min, 40min menys que l'any passat!
A la mateixa línia d'arribada rebo els ànims de Gustavo que no ha pogut córrer ja que esta lesionat i les felicitacions de la Llúcia i Roc preguntant-me per Jordi. Les informo breument i me'n vaig a seure a la Plaça per recuperar i menjar.

Robert esta molt content perquè ha acabat només 1 minut darrera de Carlos (que encara que no ho vol reconèixer li ha pesat la Mm08) en 3h32min, millorant de 20min lo seu temps de l'any passat (després me dirà que a la seva edat no es pot millorar!) i Jordi, que crack! Pel seu retorn a les curses de muntanya ha fet ni més ni menys que 3h57min. Gran marca per un debut, segur que a partir d'ara anirà a més.
Pròxima parada: 12 d'octubre a Tivissa

Aquí podeu llegir la crònica dels Uekeros amb enllaç a les seves fotos

PD: lo diumenge que ve és celebra la Festa de la Bicicleta (de Arnes a Xerta), més informació al calendari d'activitats.
Subscriure's als missatges (Atom)