dimarts, 22 de juliol de 2008

Carros de Foc - Versió 36 hores

Fa unes setmanes em va trucar Monsieur Marten (Martí Cartoixa) per proposar-me d'acompanyar-lo a fer els Carros de Foc en 2 dies amb uns amics (Jordi, Ramon i Paco). Evidentment me vaig deixar embolicar de seguida.

Divendres 18 de juliol:
A les 15h me passaven a buscar per pujar a Espot. Durant lo camí anavem explicant històries i vivències (sobretot Martí esclar!) i un nom tornava innexorablament: el Contraix i en quines condicions lo trobariem. Natros mon reiem (pobres inconscients!)

Sobre les 19h vam arribar a Espot, just a temps per prendre un taxi que mos va pujar fins el refugi d'Amitges (2367m.) (haviem de sortir del de Mallafré per estalviar-nos un tram de pista lo diumenge, però vam fer tard i ja no mos donava temps). Alli vam retrobar els PTLs + Puça que, ja dutxats, estaven sopant i recuperant forces després de donar la 1a volta (retallades incloses) als Carros de Foc. Vam sopar de valent i a dormir que, com deia Puça, l'endemà seria un dia dur.

Dissabte 19 de juliol:
A les 6h20 arrancavem a caminar, los PTLs, los UTMB i natros, cap al refugi de Saboredo (2310m.) passant pel Port de Ratera (2543m.). Lo sol ja començava a apretar i al poc rato feiem la 1a parada per treure'ns les xaquetes i ficar-nos protecció solar. Al arribar al refugi, ens vam separar, natros haviem de segellar el forfait i els altres no tenien temps per estes "pijades" i ja van tirar cap al Coll de Sendrosa (2451m.) i el refugi de Colomers (2138m.) i ja no els vam tornar a veure.

Al nostre pas de formiga treballadora o de tortuga voladora (com li agrada dir-se Martí quan parla amb el Walky) vam arribar al refugi nou de Colomers (que pareixia les Rambles de tanta gent que circulava per allí) on vam prendre un petit esmorzar (barretes i fruits secs, que el bar del refugi estava tancat perquè l'estaven netejant). Al tornar a emprendre la marxa se mos presentava la 1a dificultat del dia: la pujada al Port de Caldes (2568m.) i una vegada dalt, la 1a sensació de fer "lo xona" per n'estes muntanyes: hi havia un cartell que indicava el refugi de la Restanca (la següent parada) a 3h30 i el de Ventosa (la parada de despues) a 1h. Va ser una decisió molt difícil, però natros haviem vingut a fer la Carros de Foc com Deu mana i no podiem rendir-nos tant facilment. Així que cap a Restanca (2010m.) on vam aprofitar per fer un mos per dinar, eren les 12h50.

A la 13h30 tornavem a arrencar cap al refugi de Ventosa i Calvell (2220m.), penúltima parada del dia. Vam tornar a pujar al Coll de la Crestada (2475m.) i vam baixar suaument fins al refugi de Ventosa. Aquí ja portavem 10 hores de caminada i les cames ja estaven ben cansades, però encara ens faltava el temut Coll de Contraix (2748m.), la part més difícil de tot el recorregut, abans d'arribar al refugi d'Estany Llong (1987m.) per sopar i dormir. Vam decidir que Jordi i jo aniriem endavant per arribar el més aviat possible a Estany Llong ja que el sopar era a les 19h i esperavem poder arribar abans de les 19h30. Però no comptavem amb el Contraix, blocs i blocs de granit immensos, neu i a l'últim tram una pendent vertiginosa de terra i pedres soltes que dificultaven encara més l'ascenció. Ara, la vista des de dalt del Coll et fa oblidar tots els moments difícils, sobretot el Llac de Contraix d'un blau elèctric amb plaques de gel al mig, impresionant. El començament de la baixada també era molt empinada amb pedra solta i llengües de neu que, si no ets molt valent, te feia patir.
La resta, fins el refugi d'Estany Llong (1987m.), va ser molt i molt llarg i al final vam arribar al refugi a les 19h55. Uf! per fi podiem descansar... Bueno, primer vam aguantar estoicament la bronca de la guarda del refugi perquè feiem 1 hora tard al sopar, però a natros, l'únic que ens interessava era menjar alguna cosa :p
Vam estar comentant la jornada, planificant la del diumenge, Marten va fer nous amics, mos vam poder dutxar (2,4€ / 7min d'aigua calenta, menys Paco que no va avisar la guarda) i a les 22h tots a dormir que la Kfa del refugi tenia una mala llet que millor no discutir.

Diumenge 20 de juliol:
Despertador a les 5h30, esmorzar ràpid (sense cafè :( ni embotits) i cap al refugi de la Colomina a felkafe! Vam arrencar a les 6h30 en direcció la Collada de Dellui (2577m.), una pujada suau però llarga, jo no em vaig trobar gaire bé, me feia mal la cama i l'esquena. Vam passar la collada i vam baixar seguint l'Estany Tort i unes vies ferrees fins arribar a la Colomina (2415m.) Allí, per fi, tenia cobertura de mòbil i vam poder trucar a casa per avisar de que estavem sans i estalvis ;) després vam poder esmorzar un cafè amb llet amb galetes de xocolata del príncep que tenien mil gustos per nestos mons.
Després de repostar, jo ja em trobava molt millor, preparat per afrontar la resta de Qm. de la jornada, ara tocava el Pas de l'Ós (o Pas de l'Onso), el Coll de Saburó (2667m.) i la baixada empinada cap al molt bonic refugi de J.M. Blanc situat al mig de l'Estany Tort de Peguera (2318m.) on vam arribar a la 13h20, just a l'hora de dinar. Un dels guardes del refugi era tortosí i mos va preparar unes truites en formatge boníssimes. Com que era una mica tard i teniem el risc de perdre'ns l'últim taxi que mos havia de portar del Llac de Sant Maurici a Espot vam decidir que Martí i Ramon (que estaven una mica cansats) anirien per la pista fins el refugi de Mallafré i natros (Jordi, Paco i jo) aniriem pel Coll de Monestero (2715m.)

Ens vam posar les piles i a les 14h05 sortiem del refugi, en un tres i no res vam arribar dalt del Coll i vam emprendre la llarga baixada (uns 800m. de desnivell -) cap al refugi d'Ernest Mallafré (o Margalef en tortosí) a 1893m. Aquest tram ens va costar menys de 3 hores i vam arribar abans que Martí i Ramon. Vam segellar el forfait, ara ja només ens faltava tancar el recorregut a Amitges, i vam tirar amunt cap al refugi que ja es feia tard!
Aquell tram de pista se'ns va fer molt llarg i costerut, per sort sabiem que arribats al refugi ja hauriem completat els Carros de Foc i ens donarien la samarreta oficial de record!
Finalment, vam arribar al refugi d'Amitges (2367m.) a les 18h15, després d'exactament 35hores i 55minuts. Vam recollir la samarreta i mos vam beure la cervesa més bona des de fa moooolt de temps.
Llavors vam pillar un taxi que passava per allí i mos va baixar fins Espot on vam fer uns bocadillets ràpid i cap a casa que el dilluns ens tocava treballar...

Totes les fotos al meu Picasa
Crònica de Puça
Fotos de Mauro

2 comentaris:

Jaume Tolosa ha dit...

Enhorabona finishers!! veient les fotos amb el solet que us va fer estic segur que vareu disfrutar com besties del recorregut.

Kaiko ha dit...

Gràcies Jaume, realment vam disfrutar com a camells de tots els paisatges que vam veure.
Espero que la proxima vegada que hi vagis tinguis la mateixa sort que natros...

Subscriure's als missatges (Atom)