dijous, 31 de juliol de 2008

Proximes sortides d'entrenament

Divendres 01 d'agost
Per celebrar que molta gent comença les vacances (jo encara no), farem una sortida d'entrenament de "qualité". Hem quedat al final de la recta (tocant al canal) a les 18h30.
Farem un desplaçament grupat i neutralitzat amb cotxe fins la Font Nova. D'allí pujarem fins al piló i seguirem el recorregut de la Cursa de les Fonts: Plans de Rambla - Vall d'Infern - Ombries de Paüls - Coscollosa - Moleta - Refugi CCEX - Font Nova.
Després tornada neutralitzada fins al poble...


Diumenge 10 d'agost
Volta pels Ports amb sortida i arribada al Toscà (hi haurà 2 modalitats, una llarga i l'altra més curta), aprofitarem per menjar-nos una paella :p
Aviat penjaré més detalls de la sortida (llocs de pas, quilometratge, desnivell?, etc.).

dimarts, 22 de juliol de 2008

Carros de Foc - Versió 36 hores

Fa unes setmanes em va trucar Monsieur Marten (Martí Cartoixa) per proposar-me d'acompanyar-lo a fer els Carros de Foc en 2 dies amb uns amics (Jordi, Ramon i Paco). Evidentment me vaig deixar embolicar de seguida.

Divendres 18 de juliol:
A les 15h me passaven a buscar per pujar a Espot. Durant lo camí anavem explicant històries i vivències (sobretot Martí esclar!) i un nom tornava innexorablament: el Contraix i en quines condicions lo trobariem. Natros mon reiem (pobres inconscients!)

Sobre les 19h vam arribar a Espot, just a temps per prendre un taxi que mos va pujar fins el refugi d'Amitges (2367m.) (haviem de sortir del de Mallafré per estalviar-nos un tram de pista lo diumenge, però vam fer tard i ja no mos donava temps). Alli vam retrobar els PTLs + Puça que, ja dutxats, estaven sopant i recuperant forces després de donar la 1a volta (retallades incloses) als Carros de Foc. Vam sopar de valent i a dormir que, com deia Puça, l'endemà seria un dia dur.

Dissabte 19 de juliol:
A les 6h20 arrancavem a caminar, los PTLs, los UTMB i natros, cap al refugi de Saboredo (2310m.) passant pel Port de Ratera (2543m.). Lo sol ja començava a apretar i al poc rato feiem la 1a parada per treure'ns les xaquetes i ficar-nos protecció solar. Al arribar al refugi, ens vam separar, natros haviem de segellar el forfait i els altres no tenien temps per estes "pijades" i ja van tirar cap al Coll de Sendrosa (2451m.) i el refugi de Colomers (2138m.) i ja no els vam tornar a veure.

Al nostre pas de formiga treballadora o de tortuga voladora (com li agrada dir-se Martí quan parla amb el Walky) vam arribar al refugi nou de Colomers (que pareixia les Rambles de tanta gent que circulava per allí) on vam prendre un petit esmorzar (barretes i fruits secs, que el bar del refugi estava tancat perquè l'estaven netejant). Al tornar a emprendre la marxa se mos presentava la 1a dificultat del dia: la pujada al Port de Caldes (2568m.) i una vegada dalt, la 1a sensació de fer "lo xona" per n'estes muntanyes: hi havia un cartell que indicava el refugi de la Restanca (la següent parada) a 3h30 i el de Ventosa (la parada de despues) a 1h. Va ser una decisió molt difícil, però natros haviem vingut a fer la Carros de Foc com Deu mana i no podiem rendir-nos tant facilment. Així que cap a Restanca (2010m.) on vam aprofitar per fer un mos per dinar, eren les 12h50.

A la 13h30 tornavem a arrencar cap al refugi de Ventosa i Calvell (2220m.), penúltima parada del dia. Vam tornar a pujar al Coll de la Crestada (2475m.) i vam baixar suaument fins al refugi de Ventosa. Aquí ja portavem 10 hores de caminada i les cames ja estaven ben cansades, però encara ens faltava el temut Coll de Contraix (2748m.), la part més difícil de tot el recorregut, abans d'arribar al refugi d'Estany Llong (1987m.) per sopar i dormir. Vam decidir que Jordi i jo aniriem endavant per arribar el més aviat possible a Estany Llong ja que el sopar era a les 19h i esperavem poder arribar abans de les 19h30. Però no comptavem amb el Contraix, blocs i blocs de granit immensos, neu i a l'últim tram una pendent vertiginosa de terra i pedres soltes que dificultaven encara més l'ascenció. Ara, la vista des de dalt del Coll et fa oblidar tots els moments difícils, sobretot el Llac de Contraix d'un blau elèctric amb plaques de gel al mig, impresionant. El començament de la baixada també era molt empinada amb pedra solta i llengües de neu que, si no ets molt valent, te feia patir.
La resta, fins el refugi d'Estany Llong (1987m.), va ser molt i molt llarg i al final vam arribar al refugi a les 19h55. Uf! per fi podiem descansar... Bueno, primer vam aguantar estoicament la bronca de la guarda del refugi perquè feiem 1 hora tard al sopar, però a natros, l'únic que ens interessava era menjar alguna cosa :p
Vam estar comentant la jornada, planificant la del diumenge, Marten va fer nous amics, mos vam poder dutxar (2,4€ / 7min d'aigua calenta, menys Paco que no va avisar la guarda) i a les 22h tots a dormir que la Kfa del refugi tenia una mala llet que millor no discutir.

Diumenge 20 de juliol:
Despertador a les 5h30, esmorzar ràpid (sense cafè :( ni embotits) i cap al refugi de la Colomina a felkafe! Vam arrencar a les 6h30 en direcció la Collada de Dellui (2577m.), una pujada suau però llarga, jo no em vaig trobar gaire bé, me feia mal la cama i l'esquena. Vam passar la collada i vam baixar seguint l'Estany Tort i unes vies ferrees fins arribar a la Colomina (2415m.) Allí, per fi, tenia cobertura de mòbil i vam poder trucar a casa per avisar de que estavem sans i estalvis ;) després vam poder esmorzar un cafè amb llet amb galetes de xocolata del príncep que tenien mil gustos per nestos mons.
Després de repostar, jo ja em trobava molt millor, preparat per afrontar la resta de Qm. de la jornada, ara tocava el Pas de l'Ós (o Pas de l'Onso), el Coll de Saburó (2667m.) i la baixada empinada cap al molt bonic refugi de J.M. Blanc situat al mig de l'Estany Tort de Peguera (2318m.) on vam arribar a la 13h20, just a l'hora de dinar. Un dels guardes del refugi era tortosí i mos va preparar unes truites en formatge boníssimes. Com que era una mica tard i teniem el risc de perdre'ns l'últim taxi que mos havia de portar del Llac de Sant Maurici a Espot vam decidir que Martí i Ramon (que estaven una mica cansats) anirien per la pista fins el refugi de Mallafré i natros (Jordi, Paco i jo) aniriem pel Coll de Monestero (2715m.)

Ens vam posar les piles i a les 14h05 sortiem del refugi, en un tres i no res vam arribar dalt del Coll i vam emprendre la llarga baixada (uns 800m. de desnivell -) cap al refugi d'Ernest Mallafré (o Margalef en tortosí) a 1893m. Aquest tram ens va costar menys de 3 hores i vam arribar abans que Martí i Ramon. Vam segellar el forfait, ara ja només ens faltava tancar el recorregut a Amitges, i vam tirar amunt cap al refugi que ja es feia tard!
Aquell tram de pista se'ns va fer molt llarg i costerut, per sort sabiem que arribats al refugi ja hauriem completat els Carros de Foc i ens donarien la samarreta oficial de record!
Finalment, vam arribar al refugi d'Amitges (2367m.) a les 18h15, després d'exactament 35hores i 55minuts. Vam recollir la samarreta i mos vam beure la cervesa més bona des de fa moooolt de temps.
Llavors vam pillar un taxi que passava per allí i mos va baixar fins Espot on vam fer uns bocadillets ràpid i cap a casa que el dilluns ens tocava treballar...

Totes les fotos al meu Picasa
Crònica de Puça
Fotos de Mauro

diumenge, 13 de juliol de 2008

Excursió: Toscà - Pallers - Toscà

El divendres me proposava Martí d'anar a acompanyar els PTL de la UEC Tortosa un tram del seu gran entrenament del cap de setmana. L'únic problema que li veia era l'hora de començar: 5h45 a 4 camins!!! Ufufuf esta gent me mataran de tantes matinades!
Així que lo dissabte a l'hora prevista + 5 minuts aparcava el cotxe a 4 camins i pujava al del roquetero69 amb Martí, Ernesto i Perales, direcció el Toscà. Vam Baixar del cotxe i enseguida vam arrancar a caminar, bueno a pujar més ben dit, direcció el Coll de Carabasses per agafar lo GR7 cap a Caro. Com que haviem d'anar ràpid perquè els PTLs tenien previst sortir del refugi de Clotes a les 7h del matí, Perales mos va marcar un ritme allegreto subidito. En 45 min. arribavem al Coll de Carabasses on vam retrobar els nostres companys que encara feien cara de son.
Després del bondia de rigor, vam anar seguint lo GR7 al revés de com es fa a la Nocturna. Després de passar les Foies (amb els seus bous), i arribant a Llinars, Perales mos va ensenyar un retallet pel Racó del Cucut que dóna a la pista de Caro. Vam seguir la pista sense passar pel refugi de la UEC (un altre retall) i vam fer cap al Coll de la Carrasqueta i al Coll de Pallers on vam parar a esmorzar.
Aquí mos vam separar, los PTLs van baixar a la Cova del Vidre i continuar fins Fredes, Vallibona i el Forcall i natros vam decidir agafar una sendera que feia cap al Coll del Vicari (conegut per ser també el final del Qm. Vertical). Evidentment al principi mos vam perdre una mica, la sendera que seguiem (vam trobar 3 fites) no feia cap enlloc, però després vam trobar la bona que esta molt ben marcada amb fites i marques roiges. Vam donar la volta a Caro passant per la Roca Contador (veure foto) i vam fer cap al Coll del Vicarí. D'allí vam baixar per la carretera fins el restaurant dels Pous de la Neu on vam fer l'avituallament de rigor.
Un cop eliminat el cansament vam tornar a arrancar direcció el Toscà però aquesta vegada pel GR 171.
A la 13h15 (quasi la hora prevista per l'organització) vam arribar al cotxe després de 7 hores de caminar, 1500 m. de desnivell positiu acumulats i no se quants Qm.
Una excursió molt bonica que es podria completar amb un dinarillo al Toscà una altra vegada...

diumenge, 6 de juliol de 2008

La cursa del Llop

Enguany, com a entrenament intensiu m'havia proposat intentar fer les 2 etapes de córrer de la temuda Cursa del Llop: Cursa de Muntanya lo dissabte a la 13h30 del migdia i Mitja Marató pujada a Caro lo diumenge al matí. Vaig intentar enganyar a alguns dels meus companys de patiment, però uns perquè treballaven lo dissabte i l'altre perquè tenia un dinar lo diumenge, pos me vaig quedar solet en l'intent...

2 etapa: Cursa de Muntanya, de Tortosa a l'Ampolla
Dissabte 5 de juliol, 13h30
Mira que ho haviem comentat vegades, que seria una animalada, que faria molta calor, etc.
Pos al final va ser pitjor que tot això, vaig tocar un troçet d'infern! Com cremava l'asfalt! Com cremava l'aire! Después de 4 hores li vaig comentar al Txuso (un company de La Cava): "Si m'aparegues Satanàs, li firmaria un pacte sense llegir la lletra..."
Tot va començar com previst, la pujada al Coll de l'Alba sota un sol de justícia, l'asfalt s'estava derretint i s'engantxava a les bambes. Un cop allà, em pensava que ja estava quasi tot fet, crasso error, ara mos tocava crestejar pels molins del Quijote: puja-baixa, tot allunyant-mos de l'Ampolla, pfffffff quina calor només de recordar-ho!!! A aquest moment li vaig pegar 4 crits a Carlos que m'anava esperant: "Ves te'n, ves tirant que em fas patir tot lo rato esperant..."
Quan vam acabar de tontejar amb els molins, vam començar a emprendre la carretera de baixada a l'Ampolla, ja era hora, portavem més de 2h30 de cursa i Txuso me comentava que mos quedava més d'una hora encara. I això que no sabía que al següent avituallament, recanvi de rumb, cap a una pista de més puja-baixa per acabar de rematar les cames. Aquest troç se va fer etern, sense avituallament i molta, molta calor.
I lo pitjor de tot, la meva sentència a mort durant la cursa, quan per fí arribo a l'avituallament, m'avisen de què encara estavem al Qm. 23! Vaya martellada! Se'm va afonar tot. En aquest moment anava en Krusty (de Jesús), però ja no vaig poder seguir-lo, tenia les cames i els peus onfladissíms, no em cabien a les bambes, me feia mal tot i me vaig posar a caminar veient l'Ampolla a lluny, molt a lluny.
Vaig anar així trinco-tranco fins que em va atrapar Txuso i me va animar, me va fer riure lo bandido i vam poder arribar al Nàutic de l'Ampolla després de 4h08min d'immens sofriment.
Com va comentar la Reyes Valero, des de dalt de tot del podi, aquesta cursa es molt dura i molt psicològica. Té molta raó la Reyes, jo, lo dissabte, no estava preparat per aguantar aquest patiment i me vaig afonar.

Classificació:
19 - Carlos Falcó: 3h39min
35- Karim Chouaib: 4h08min

Fotos de la sortida i l'arribada al meu Picasa

Fotos de Mauro al Coll de l'Alba

5 etapa: Mitja Marató, Pujada a Caro
Diumenge 6 de juliol, 10h00
A les 8h del matí me sona lo despertador, "avui seré puntual" m'havia proposat. Me noto les cames prou bé, una mica cansades però bé. Dutxa, esmorzar i a les 8h55 cap a la Plaça que m'esperen... Allí la primera felicitació del dia, Robert no es pensava que vindria.
Baixant cap a Tortosa conto les meves DESaventures del dissabte a Robert i Sergi que també venen a fer la mitja marató, també comentem l'estratègia, el temps, els ànims, etc.
Amb 10 minutets de retràs arranca la sortida controlada, del Parque a Roquetes, per calentar motors i a les 10h30 més o menys és dóna la sortida oficial. Segons els comentaris dels corredors, la Cursa és pot dividir en 3 trams: fins el Qm. 10 se planeja lleugerament costa amunt, del Qm. 10 fins el Qm. 18 va la pujada forta i els 3 últims Qm. són de pujadetes i baixades suaus.
Així que arranco a un ritme tranquilet, a la cua del pelotó acompanyat per Sergi i Robert que al Qm. 3 ja ha accelerat i se n'ha anat cap avant. Al Qm. 6-7 Sergi és despenja, prefereix assegurar i no forçar el ritme i jo m'engantxo a les bambes d'Enric Boldú (que estava completant totes les etapes de la Cursa del Llop).
Els últims 2 Qm. abans de la pujada se m'atraganten una mica, però aguanto, avui sí que estic preparat per sofrir, se perfectament on m'he ficat...
Qm. 10: avituallament i comença la pujada, deixo de córrer i camino a bon ritme, 10min. cada Quilòmetre.
Qm. 11: los Hiking Xerta animen de valent i me fan córrer un troçet per la foto, però no em capfico i torno a caminar.
Qm. 13: veig que vaig bé, tinc bones sensacions, me comença a entrar eufòria.
Qm. 14: me cruzo en Carlos que anava en bici i m'acompanya fins el Qm. 15 xerrem i comentem les jugades d'ahir i d'avui.
Qm. 15-18: començo a alternar caminar i trote (però molt suau i poc rato)
Qm. 18: Saludo a Mauro, Isa i Xavi Royo, poso per la foto i arranco a trotar, ja fins al final.
Qm. 19: Vaig llançat com una bala! jeje. Avanço fins a 5 persones i cruzo la línia d'arribada després de 2h35min. Robert no s'ho creu, me diu que no es pensava qu'arribaria, segona felicitació del dia. Gràcies Robert!
Anem a beure i menjar alguna cosa i a esperar a Sergi que no tarda en arribar: menys de 3 hores
Al final tots contents per com ens ha anat la cursa, destaquem l'organització perfecta, un munt d'avituallaments ben situats, molta gent animant, una cursa per repetir!

Classificació:
46 - Robert Gimenez: 2h20min
76 - Karim Chouaib: 2h35min
95 - Sergi Alcoverro: 2h55min

Fotos de Mauro
Crònica d'uns espectadors de luxe al bloc de HikingXerta.com
Subscriure's als missatges (Atom)