dilluns, 30 de juny de 2008

Volta pels Ports (Cova Avellanes - Parrissal)

Lo dissabte ens haviem apuntat (Sergi i un servidor) a una excursió que havien organitzat l'equip de Trail de la UEC Tortosa. Havia de ser una volta consistent (unes 5-6 hores van dir al seu bloc), que sortia de la Cova Avellanes, feia cap al Parrissal passant pels Masets del Lino, les Pesqueres del riu Ulldemó i la Balanguera i després tornavem pel Pas del Romeret, les Moletes d'Aranys i lo Pouet de Borràs.

Haviem quedat a les 6h30 a 4 camins, quina matinada! Però clar, al ser la 1a vegada que quedava amb la gent de Tortosa, no podia fer tard. Finalment, a les 7h30 deixavem els cotxes i començavem a caminar. Però alguna cosa no em quadrava: Isa havia agafat el seu frontal "Per si de cas"...
Al cap de poc rato passavem davant del Mas de Carlares i agafavem un pujador que mos havia de portar a un camí ral que feia cap a les Gúbies del Regatxol. Peeero, el camí no estava on l'esperavem i vam haver d'agafar un MR (nova senyalització de sendera utilitzada per la gent de la UEC Tortosa): baixades empinades, grimpades, caigudes de pedres, trekking Xtrem vaya. Finalment vam fer cap a les gúbies del Regatxol i d'aquí vam començar la 1a gran pujada del dia per la Canal del Rito, que per sort esta bastant emboscada i la calor no apretava del tot.

Arribats a dalt vam fer cap als Masets del Lino, molt bonics i ben arreglats per cert, on vam parar a esmorzar, eren les 10h45, lo 1r gran moment del dia i primer contacte amb la realitat: d'estar a casa per dinar, res de res, això anava per a llarg, encara faltava provar les senderes Cucut (altre tipus de sendera de la UEC Tortosa) i alguns altres MR de la zona del Parrissal.
Vam deixar els Masets i vam tirar cap a les Pesqueres del riu Ulldemó on vam fer un petit descans per banyar-mos los peus (uns van fer un breu retorn a la infància i van començar a apedregar un pobre cartell i la Isa mos va explicar la vegada que es va trobar un cocodril, quina aventura!). Quan lo sol ja començava a picar de valent vam tornar a arrancar en busca del Coll de Gantxo, 2a santa pujada del dia, i quina calor, ufufuf. Fins i tot vam haver de fer un simulacre d'operació de rescat ja que Martí es va cansar bastant (normal, feia 1 mes i mig que estava de baixa per una "raja" al coll, però això us ho explicarà ell mateix...)

Finalment arribem al Coll del Gantxo, recuperem l'alè i ens separem de Martí que segueix el GR8 fins el Pouet de Borràs on se suposa que natros haviem d'arribar unes 2 hores despues. Així que anem en busca de la Balanguera, però clar, en lloc de crestejar una estona i despues baixar, pos 1r mos vam afonar per despues tornar a pujar fins un coll i tornar a afonar-mos fins un barranc on vam veure que no podiem passar, així que tooorna a pujar i, per fí, vam arribar a la Balanguera on mos esperava un cirerer ben carregadet només per natros :p

Despues de 10min. tornavem a estar de camí, ara tocava baixar fins al Parrissal on vam arribar cap a les 14h, vam carregar aigua a la font i vam buscar un raconet per fer un mosset i descansar els peus a l'aigua. A Perales li van sobrar 30 segons per tirar-se a una bassa d'aigua gelada que hi havia, Paco hi va entrar més a poc a poc i Joan Carles ens va ensenyar lo tanga roig sense atrevir-se a tirar-se a l'aigua. Los demés vam ser espectadors privilegiats, jeje.
Com tot lo bo s'acaba, ens vam calçar de nou i vam seguir el curs del Matarranya fins el Pas del Romeret i les Gúbies, quin camí més bonic, amb passarel·les de fusta, passos de pedra, etc.
Al Pas del Romeret començava l'última i la més terrible pujada del dia, terrible pel desnivell, la calor, i los Qm. acumulats... Evidentment, abans de trobar lo bon camí, vam fer una mica de visita turística de la zona amb uns puja-baixa per aquí, puja-baixa per allà. Però bueno, ja no mos venia d'aquí, ara tocava desconnectar lo cervell i pujar, pujar i més pujar. Ja no parlava ningú hasta que vam arribar a les Moletes d'Aranys, per fí s'havien acabat les grans pujades, ara haviem d'anar a buscar a Martí al Pouet de Borràs i tornar cap als cotxes, 1 horeta més de cresteig i a les 18h45, después d'11 hores, arribavem als cotxes.

Una samarreta neta, xancles i cap a l'Esquirol a fer unes cervesetes ben merescudes. Ara a descansar que lo cap de setmana que vé toca Cursa del Llop...

Totes les fotos al meu picasa
Crònica i fotos de Mauro
Subscriure's als missatges (Atom)