dimecres, 27 de febrer de 2008

Excursió a la Creu de Santos de Cardó

El diumenge passat (24 de febrer), sota l’amenaça de pluja, amb una boirada impressionant, sortíem de la Plaça Major de Xerta cap al Balneari de Cardó (on s’havien iniciat les obres de restauració amb tres grues que sobresurten per sobre dels edificis i que actualment es troben paral·litzades) passant per la població de Rasquera.

En uns moments, començaven a pujar deu excursionistas pel camí de carro que va des del Balneari fins a Tivenys, al cap d’un quart d’hora deixaven el camí per seguir per una sendera exhuberant de vegetació: cirerers de pastor, marfull, carrasques i teixos eren els arbustos i arbres més característics del barranc humitós que anàvem seguint amb una suau inclinació.
De cop, una paret de roca ens barrava el pas (la font del Porc es troba en la mateixa base del mur calcari), significava que una forta pujada, d’una durada considerable, ens havia de portar dalt de la paret. Els bufits eren esmorteïdors, calia una gran esforç per superar el desnivell, però com tot, un cop superat, ja passa a l’oblit i a l’anècdota d’una excursió inoblidable pel companyerisme i la simpatia que genera l’ambient de la muntanya.
No obstant, encara quedava una mica de pujada però a través d’una part de la sendera amb més ziga-zagues que feia més suportable l’ascens. En passar a l’altre costat de muntanya, el paisatge canviava radicalment, roca i algunes herbes dominaven per sota de la boira densa i refrescant que pujava de llevant, fins a tal punt era d’espesa que a quatre metres ja no ens veiem entre nosaltres.
Com comprendreu en arribar al cim: la Creu de Santos no veiem res de panoràmica que no fos, la mateixa creu de ferro, el betlem fet amb cargols i rosques d’acer inoxidable i el piló geodèsic. La foto de cortesia i ràpidament comencem la baixada, la boira cada vegada ens preocupava més, en aquells moments penses amb els excursionistas que anuncien pels telenotícies, que s’han pedut per culpa de l’aparició ràpida i inoportuna d’una boira condensada.

La tornada la vam fer per una altra sendera que circunvalava, més per la dreta, la que havíem pujat cap a l’ermita de Sant Jeroni. Uns dos-cents metres abans d’arribar al Balneari ens vam parar a visitar l’ermita de la Columna (com el seu nom diu es troba al capdamunt d’una roca molt alta, altíssima) i a fer un mos, la gana ja estava feta i eren dos quarts de dues, l’hora ideal per dinar, disfrutant de la vista aèria del Balneari entre mos i mos, entre trago de vi i d’aigua, entre les contalles de les aventures i les rialles que provocaven entre nosaltres.
Un gran dia d’excursionisme, d’amistat i d’exercici.

Els deu érem: Dolors, Diane, Carol, Maria, Lina, Antonio, Anjo, Ramon, Ferran i Guillem (i dos gossos Fosca i Otto).

Les fotos de l'excursió a Flickr
Subscriure's als missatges (Atom)