dijous, 25 de desembre de 2008

Trail per la Serra d'Irta (Peñiscola)

Per a l'any nou, tenim una proposta dels companys de la Sénia que s'han adjuntat amb gent de la Província de Castelló per anar a donar una volta per la Serra d'Irta.
Carlos mos ha manxat una mica i per ara hem caigut Robert i jo. Si algú més esta interessat que s'apunte als comentaris o que m'ho digue i ho faré saber a la gent de Castelló.
La sortida serà el dissabte 10 de gener i hem quedat a les 9h al Pàrquing de l'Urbanització Font Nova de Peñiscola (veure lloc amb Google Maps).

Us deixo el planol i el perfil del recorregut.

Bones Festes a tots!!!




dilluns, 22 de desembre de 2008

Km vertical a la Caramella

Avui me fan un mal tremendo les cames, tinc unes "agujetes" com feia temps que no en tenia. Però estic content, perquè lo dissabte vaig xalar molt per la Caramella.

Aquest dissabte tocava KmV a la Caramella, competició no oficial organitzada per l'equip Trail de la UEC Tortosa.
Haviem quedat a 4 camins a les 9h per fer: cafetó, assignació i recollida de dorsals. Mos repartim als cotxes i cap a la Caramella, fem la foto de família abans de la sortida i tots cap amunt, i quan dic amunt, és amunt, molt amunt. 1000m de desnivell positiu (uns 1200m d'acumulat) en 5,7Km
Al poc ratet se fan grupets, jo m'engantxo detras d'Ou d'or (també Ou dur o Pako) perquè fa pinta de conèixer el camí, i com que sé que la sendera es molt perdedora, pos cap catxo i a aguantar lo ritme de l'Ou d'or.
Quines bufades, això no para d'enfilar-se cap amunt, natros anem sols, los cracks van davant i los altres van detras. Quan ja no faltava gaire per arribar, allà pel Km 4,5, veiem pel barranc del costat uns quants cracks qu'havien fet "crack" i que tal los javalis s'obrien camí entre los matorals, los havia tocat una part de la loteria d'Angel.
A partir d'aquest moment, deixo marxar Pako perquè ja no puc seguir lo seu ritme i arribo al Coll del Vicari en 1h22m (temps oficial by Mr Marten Chronometer) i en 2a posició just detras de Pako!!!
Se veu que Angel havia repartit molts números entre los cracks i que els hi havia tocat a tots, encara que la Grossa havia sigut per Javi (lo roquetenc) que ha arribat 30min després de tothom perquè havia fet uns quants Km de més!
Al Coll del Vicari, Martí mos havia preparat un avituallament de Luxe que mos ha ajudat a lliutar contra l'aire que bufava mentre esperavem a Javi.
Una vegada estavem tots, toca baixada vertiginosa i castigar los quadriceps... ufufuf
Despues d'1 horeta arribo de nou a la Caramella, rebo la samarreta d'obsequi (això es un goig!) i re-avituallament.

Classificació oficial del Km Vertical de la Caramella
Totes les fotos de Mauro
Totes les fotos de Martí (de la Traca)

dimecres, 17 de desembre de 2008

Mitja marató de Vilanova i la Geltrú

Després d’una odissea per aconseguir inscriure’m a la cursa i amb la baixa de papà “Robert”, el diumenge a les 7:45 enfilo cap a Vilanova amb l’única companyia del meu constipat.
Un cop allí enlluernat per la quantitat de corredors, un pageset com jo s’imagina que amb el pitrall ja esta llest per a presentar-se a la línia de sortida, que pardillet!.
Seguint les indicacions de Robert intento fer-me un lloc a la sortida i tot creient que estic molt endavant i intentant escoltar el que diu el senyor del micròfon sento un tret, però veig que ningú es mou durant uns segons, fins que més tard comencem a caminar i passo per sobre la línia de sortida, uns 45 segons després. Soc un innocent, surto dels últims tot i pensar que estic molt endavant.
Enseguida passem per trams on ens creuem amb els primers (quines màquines) i torno a al·lucinar amb la quantitat de gent, així que començo a fer-me lloc pujant i baixant aceres, jardineres..., però fins al Km 5 al passeig marítim, no aconsegueixo un lloc còmode per mi, on aprofito per saludar gent coneguda que em vaig creuant (del poble Sant Ramón i també de la Universitat)
Més tard comencem a pujar per una rambla fins a arribar a la C-31 on m’esperen unes pujadetes i baixadetes que espatllen tot lo que havia xalat els primers 15 Km (en aquest tram al trepitjar el control de 15 km sense pitar ja començo a sospitar que soc l’únic que va sense xip, tothom pita!). En aquest tram tant llarg també tornem a observar com “volen” els líders i perseguidors que ja passen pel km 17-18.
Els últims 4 kilòmetres se’m fan molt llargs, tot i que seguint amb la meva gran ignorància, pensava que eren 22 en total (un company que anava al meu costat m’informa que son exactament 21.097 m, quina alegria! Això em dona les forces que em fan arribar amb un temps immillorable per les meves possibilitats: 1h33m35s.
Queda demostrat que necessito l’assessorament dels companys, Karim, Robert, Jordi... per a moure’m amb una mica més de professionalitat per les curses d’aquest mon de deu! Així que ja ho sabeu no em torneu a deixar sol! A veure quant repetim una cursa tots plegats.
A cuidar-se.

Sam

dilluns, 8 de desembre de 2008

Excursió al Montsagre de Paüls (23-11-2008)

A les 10 del matí ens vam trobar a la plaça tretze excursionistes per anar al Montsagre.

La pujada la vam fer pel sender i la pista que puja per Prat de Compte, on vam poder disfrutar de les parets i cingles d’aquesta vessant del Montsagre. Les cireres de pastor amb el seu color rogenc feia que ens anessem parant per menjar-les i saborejar la seva dolçor.

Arribats al coll de la Carrasqueta, es començava a planejar i el vent es feia notar, bufava una mica fort. Vam passar per tota la Refoia fins al mas, on vam descansar.

Després vam continuar fins la bassa del coll Roig i els més agossarats, per la pendent del costat de la pista ens van posar a buscar bolets . Em van trobar alguns de verds, en bon estat i altres ja més secs o passats.

A la Font del Montsagre vam dinar, però al no fer molt de sol i a l’estar parats vam sentir una mica de fred i no ens hi vam quedar molta estona. Decidírem fer el retorn poc a poc per disfrutar de la panoràmica de tota la Terra Alta que es veu baixant.

Una excursió senzilla, amb bones panoràmiques i un frondós bosc que anàvem deixant a mesura que anavem abandonant aquest indret.

Ferran

divendres, 5 de desembre de 2008

Llicències Federatives 2009

Ja és poden tramitar les llicències 2009.
Aquest any canviem el sistema de comanda de la llicència.
Qui vulgui contractar una llicència haurà de:
  1. Mira al quadre de preus de la FEEC el cost de la llicència.

  2. Ingressa al compte del CCEX: 2100 0199 69 0200047428 (La Caixa de Pensions) l'import de la llicència indicant el teu nom, cognoms i modalitat.

  3. Si és la 1a vegada que tramites la llicència, envian's a: ccex@xerta.com les següent dades: Nom, Cognoms, DNI (pels menors de 17 anys, si no tenen DNI, no cal posar res), Data de Naixement (les dones també), Telèfon, Email, Sexe, Adreça, Població, Codi postal, Modalitat, Carnet Salut (només pels menors de 17 anys)



    Si ja havies tramitat la llicència anteriorment no cal que enviis res.

Farem una 1a tramitació el 15 de desembre. Si algú és decideix més tard, farem més tramitacions després.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Mitja marató de Tarragona

Mentre anava en cotxe a Tarragona se'm feia estrany anar tot sol a una cursa ( ni Karim, ni Robert, ni Samu, ni ...). Per sort, però, a la capital m'esperava mon cosí Oriolet.
I ja ens veieu a tots dos, que dels 2 el que té més experiència en això de les “mitges” sóc jo (i només he anat a la de Jesús!!), en pantalonets curts i envoltats de molts i moltes corredores trotant i fent estiraments (quina gentada!! xeic, xeic, o fer esport està de moda o avui els han soltat a tots alhora!).

Això sí, de calentament, entre pitos i flautes, nosaltres no en vam fer; es que feia molt temps que no ens parlàvem i ja se sap...
O sigui que quan van donar la sortida estàvem situats al final de la cursa, xerra que xerra i no ens vam adonar de que ja havia començat fins gairebé 2 minuts més tard.

A partir d'aquí, vam seguir xerrant i trotant molt suau (bàsicament perquè de tanta gent com hi havia quasi no et podies moure...).
Que si “mira la Rambla”, que si “quanta gent”, que si “mira quines malles més xules que porta aquella xica (i que bé que li queden, ostic!), que si “mira el balcó”... fins que vam arribar a l'alçada del polígon i (com que ja ens ho havíem dit tot) vam decidir concentrar-nos i començar a córrer de debò.

A partir d'aquí va començar la nostra mitja. Cara de felicitat i tira milles.
Quina xalera anar passant els corredors, ara un, ara un grupet, ara un que sembla que no li ha agradat que el passem i intenta aguantar el ritme... i quasi sense adonar-se ens plantem direcció al far, ara anem, ara tornem, d'allí cap a la platja i d'allà cap al Serrallo i cap a l'arribada.

Una cursa corredora corredora, vaja.
Només una crítica: a cada avituallament que passava em desesperava una mica més buscant alguna cosa sòlida, com codonyat, o fruita o ... (només hi havia aigua, xeic los de la capital!!). Per tota la resta, la mar de bé.

Ah! Primera mitja marató de l'Oriolet : 1'47'15” Molt bé, artista!!

Jordi

dilluns, 1 de desembre de 2008

Marató de Donostia i Mitja de Tarragona



Felicitats cracks!
Esperem cròniques...

dilluns, 24 de novembre de 2008

Assamblea General del CCEX

El proper dimecres 3 de desembre se celebrarà l'Assamblea General 2008, tots els socis estan invitats a participar-hi.
Serà a la seu del CCEX a les 21h30 en 1a convocatòria (no cal que vinguesseu tant aviat) i a les 22h00 en 2a convocatòria (aquí sí que val la pena vindré que és quan se talla lo bacallà!)

Ordre del dia:
  1. Lectura acta anterior
  2. Pressupost 2009
  3. Renovació de Secretari
  4. Fira de la Taronja, participació
  5. Cursa de les Fonts
  6. Senyalització senders
  7. Nous carnet de socis
  8. Compte únic
  9. Torn obert de paraula

dilluns, 17 de novembre de 2008

XX Marxa del Port, lo dia dels retorns

Per a mi és lo retorn a l'entrenament després d'un mes d'inactivitat total per culpa d'una rotura de co**ons.
Tenia unes ganes que "em moria", estava que em pujava per les parets, tenia un mono tremendo, però per fí he tornat a caminar per la muntanya.
He fet el recorregut curt ja que m'ha acompanyat la meva "Pupi" i mos ha costat 4h45 perquè mos hem trobat un munt d'embussos. Però ha sigut un dia genial, unes vistes magnífiques, un recorregut preciós i sobretot la meva acompanyant, quin goig poder compartir estos moments! Si haig de posar un però, diria que hi havia massa gent, es que la muntanya estira molt.

Per la meva "Pupi" ha sigut el retorn a la muntanya, feia una pila d'anys que no hi anava i avui s'ha decidit, i deu n'hi do quina patejada, 4h45 sense queixar-se ni un sol moment, enfilant les pujades a ritme constant i volant a les baixades, si ho fes més sovint me faria bufar de valent. Com diu ella, ha sigut com anar a veure una película subtitulada ja que li costava mirar els paisatges i concentrar-se sobre el camí a la vegada.
A veure quan fem la pròxima sortida :)

Res més, la setmana que ve, en dimarts i dijous a trotar suaument i anar incrementant.
Si seguiu el grup del CEX al Facebook, sabreu que el meu pròxim objectiu són els 51 Km. del Trail Blanch de Font Romeu, d'aquí 2 mesos, espero estar en forma.
Ja us ho contaré.

dimarts, 11 de novembre de 2008

1a Mitja Marató de Jesús

Tot va començar...

Lo divendres vaig coincidir amb Samu a la plaça i em va dir que estava fotut de l’esquena, però entre els bous, els “Rocs” i la gentada no vaig poder aclarir gaire cosa més.

Lo dissabte mos vam trobar a la plaça los tres que a l’endemà, en principi, aniriem a la 1ª mitja de Jesús: Robert, Samuel i Jordi (te trobarem a faltar Karim !!). Samu ens explica que després anirà a caminar una estoneta i que segons com se trobi farà la mitja o no.

Quedem a les 9:30 a cal Samu (o sigui, que Samu al final sí que bé, visca!!) , però per raons de força major farà el ¼ de marató (Ai! Si se n’entera lo quefe!!).

D’allí marxem amb dos cotxes (un per anar i l´altre per a tornar, clar!) cap a Jesús (quin gustaso començar a les 10:30; a més fa solet i no fa vent).

Arribem a Jesús, aparquem , i cap a la pérgola on ja hi ha bon ambient. Cares conegudes (també està Carlos!,però d’espectador!) salutacions, lo dorsal, la confirmació del dorsal, i a escalfar una mica que fa solet però sense exagerar (que som a Novembre i en pantalonets deseguida te refredes!!).
Amunt i avall, estiraments i venga.
A la sortida música de peli a tot drap, conte enrera i ... a còrrer!!
Ostic, encara no m’havia donat conte que havia començat la cursa que ja es veia clarament que d’allí n’hi havia pocs que anaven de broma. Quin ritme!!.
Què hi farem!! Intentar aguantar i venga.

No cal que digui que a Robert ja no el vaig veure fins a l’arribada (ets un artista!) i que amb Samu vam anar més o menys junts fins que em va passar i va acabar la seva volta per davant meu (un altre artista!, xeic, xeic i això que estava lesionat!)

I a passejar pel terme, venga, cap a Tortosa, dels bomberos cap al canal (Ei! Carlos), i d´allí a Jesús, després cap als Reguers (pujadaaa!) i a mig camí tornar a baixar, cap al Terrer Roig (una altra pujada!!) i a tornar al poble (que bé!, ara, però, faltava una altra volta!!).

Acabada la primera volta ja no hi ha trampes, ja saps el que t’espera, o sigui que tranquil.litat i anar fent.
Jo que em pensava que córrer les mitjes era qüestió d’agarrar el teu ritme i a xalar! i resulta que entre les pujades i les curves se’m perdia lo ritme i a tornar a començar.
Osigui que la última pujada al Terrer la vaig fer com vaig poder, i la baixada pensant en l’arribada.
Malgrat tot, per ser la meva primera mitja d’asfalt vaig acabar molt content en un temps de 1:45 h.
Per cert, quan jo arribava m’esperava, ja totalment recuperat, lo mestre Robert (serà la última de la temporada o mos veiem a Tarragona? ja ho parlarem... !).

En definitiva, bona nota a l’organització i molt bon ambient, (quasi familiar).

Avant

Jordi

Fotos de la Mitja fetes per l'Xkf del Trail UEC Tortosa

divendres, 7 de novembre de 2008

2n Circuit de curses de muntanya de les Terres de l'Ebre

Ahir a la seu de la UEC Tortosa vam tindre la 1a reunió per tal de posar les bases del 2n Circuit de les Terres de l'Ebre.
Per iniciativa d'Enric de Pam i Toc ens vam trobar representants de les Curses que es fan al nostre territori i el primer que vam acordar va ser consensuar un calendari on hi hagi almenys 2 setmanes entre 2 Curses. També tenim pendent l'elaboració d'un nou reglament i altres sorpreses de cara millorar el Circuit l'any vinent.

De moment us deixo apuntat el calendari 2009 per que anesseu aguardant dates:
  1. 01 març - Miravet
  2. 15 març - Sant Carles de la Ràpita
  3. 29 març - La Pobla de Massaluca
  4. 26 abril - Xerta
  5. 10 maig - La Sénia
  6. 24 maig - Paüls
  7. 27 juny - Cursa del Llop
  8. 30 agost - Amposta
  9. 11 setembre - Falset
  10. 27 setembre - Alcanar
  11. 11 octubre - Tivissa
  12. 25 octubre - Ulldecona
  13. 08 novembre - Horta de Sant Joan

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Lliurament de premis del 1r Circuit de curses de muntanya de les Terres de l'Ebre - Trofeu Pam i Toc

Aquest divendres passat va tindre lloc la cerimònia (la Gala) de lliurament de premis del 1r Circuit de les Terres de l'Ebre a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Ens vam aplegar unes 140-150 persones entre corredors, familiars, polítics, curiosos, etc. i vam fer justeta la sala. La cerimònia va estar molt bé i los atletes vam tindre gran part del protagonisme, se van lliurar un total de 28 trofeus i plaques commemoratives a atletes i organitzadors (podeu veure el detall del premis entregats al web del Circuit) i Jordi Bort (AE Alcanar), en representació dels organitzadors de les Curses, va fer el discurs més aplaudit de la nit. També els nostres representants polítics van aprofitar l'avinentesa per comprometre's a donar encara més suport al Circuit de cara a futures edicions.
Tots el presents van coincidir en que aquesta 1a edició del Circuit impulsada per Enric Colomé de Pam i Toc havia sigut tot un èxit i que la cerimònia de lliurament de premis havia sigut una magnífica manera de rendir homenatge als nostres atletes.

La delegació xertolina erem: Lino (1r tinent d'alcalde), Guillem (president del CCEX), Neus, Dani, Jaume i Jo.

Totes les fotos de la cerimònia

dilluns, 20 d’octubre de 2008

1a Cursa d'Ulldecona i final de temporada d'estiu

Ja esta, ja s'ha acabat el 1r Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre - Trofeu Pam i Toc, i amb molt bona nota. I això que començava malament el dia, teniem 5 baixes per la cursa: Rafel i Samu no podien vindre, Carlos Gracià havia fet "campana", a Jordi li feia temor l'aigua després de la Cursa de Tivissa i Benja, al veure's sol, es va canviar a la marxa on precisament teniem també la baixa de Jaume per problemes de salut de sun pare.

A les 7h30 del matí mos trobavem a la Plaça 6 valents xertolins (Dolors, Gustavo, Dani, Benja, Robert i jo) preparats per desafiar la pluja que caia i que no va parar fins 5min. abans del tret de sortida. Jo, com a Tivissa, vaig sortir ràpid per evitar els embuts a la primera sendera i al cap de poc rato m'agafaven Carlos i Robert. Com que Carlos tenia formigueig a les cames se'n va anar a tota pastilla, però com no li agrada anar solet, mos va espera al següent avituallament. Al tornar a arrencar, Robert va afluixar perquè estava tocat i al cap de 15 min. Carlos va tornar a marxar, definitivament aquesta vegada. Jo anava seguint un ritmet suau i "cansino", me trobava sol, sense ningú davant ni darrera i me començava a "ratllar la bola". Per sort, cap al Km. 11, van aparèixer Perales i un company de la Galera que anaven com amotos i em van animar a seguir-los, armant-me de valor em vaig ficar a roda d'ells, quin canvi! Poc a poc em vaig anar recuperant i vaig tornar a disfrutar de la cursa.
Vaig poder seguir Perales fins el "baixador de la calç" on ell va baixar volant i jo anava més a poc a poc que no en se tant! Estava molt content, faltaven 3,5 Km. i les meves cames aguantaven com unes campiones. Peeero al final del baixador, haviem d'agafar la carretera (asfaltada) de Godall durant 1,5 Km. i aquí me van començar a pujar els bessons. Com que tenia l'experiència d'Alcanar, vaig trotar coig i sobre els talons per anar estirant (no em vull imaginar l'angle que devia fer) i al cap d'un Km. ja m'havia passat i vaig poder creuar bé la línia d'arribada en menys de 2h50min!!!

La primera cursa de més de 20 Km. que faig en menys de 3 hores!!!
Ara ja puc descansar un parell de setmanes tranquil i amb bones sensacions, però ja tinc ganes de tornar a entrenar, que dur que serà això!!!

Aquí un resum de les nostres fotos fetes per un dels organitzadors de la cursa

dimecres, 15 d’octubre de 2008

3a Cursa de Tivissa

El diumenge passat tocava la Cursa de Tivissa, 6a etapa del Circuit de les Terres de l'Ebre - Trofeu Pam i Toc. També era "l'estreno" a les curses de muntanya de 2 companys de Xerta: Samu i Rafel (que cracks!).
Jo, dies abans de la cursa, i veient les classificacions de l'any passat m'havia fet il·lusions de poder arribar amb menys de 3 hores. Però era sense comptar amb les ganes "malèfiques" dels organitzadors d'endurir el traçat i sense comptar amb la meteo que mos va fer patir sobretot a la Serra de la Creu.

Així que el diumenge pel matí vam complir amb el ritual de cada cursa i mos vam plantar al camping de Tivissa a recollir els dorsals, xerrar, fer la foto de les noves samarretes (un pèl ajustades, eh Jordi!) i fitxar al control de sortida. Mentres anava xerrant amb Enric Colomé se va donar el tret de sortida, vaig sortir com un bòlid, tant que al cap de 2min. ja bufava massa i veient la concentració de megacracks al meu voltant me vaig assorar i vaig afluixar el ritme fins trobar-me amb l'autobus de la UEC (Leo, Rosa, lo manso, Pep, etc.) i amb Robert.
Vaig seguir a bon ritme fins arribar dalt de la Serra de la Creu on les condicions de visibilitat (no mos hi veiem gens i mos costava trobar el camí) i del terreny (pedres banyades, enfangades i molt lliscants) van fer que anes amb molt de compte per no tindre cap ensurt. En aquest punt em vaig retrobar amb Robert que s'havia avançat al final de la pujada però que la boira, el vent i el fred van frenar en sec.
Per desgràcia, la baixada era encara més perillosa que la pujada i Robert se'n va anar de nou. Quan, per fi, vaig trepitjar pista, les meues cames estaven totes agarrotades de la tensió amb la que havia "corregut". A més, al Km. 20, quan ja començavem a veure les teulades tivissenques, un inoportú desviament a l'esquerra amb una pujada verticalíssima (sort de les cordes) i la conseqüent baixada a un barranc me va acabar "d'arreglar".

Lo millor de tot va ser veure a l'arribada la Jorja i Elie que havien pujat a animar-me.
Me vaig prendre una dutxa ràpida i reparadora i amb tota la colla xertolina vam disfrutar de les salsitxes i panxetes ben regades amb xampús, cocacoles, etc.
Sense tenir temps de disfrutar de l'esforç realitzat ja mos espera la 1a Cursa d'Ulldecona, últim escoll del Circuit de les Terres de l'Ebre, on tindrem representació nombrosa tant a la Cursa com a la Marxa. Després, a mi, m'esperen un parell o tres de setmanes de descans (ben merescudes).

Recopilatori de fotos fe
tes per la Jorja, la Llúcia, Mauro (de la UEC) i Ramon (de Huesca)
Fotos fetes per la gent de Hiking Xerta


dimarts, 7 d’octubre de 2008

XXI Festa de la Bicicleta

El diumenge 5 d’octubre de 2008 vam celebrar la vint-i-unena festa de la bicicleta des del Centre Excursionista de Xerta (CCEX) el recorregut va ser des de l’estació de Lledó-Arnes de l’antiga Valdezafan fins a Xerta.

L’empresa Esgambi d’Horta ens va portar les bicicletas i a les participants fins al lloc de sortida, a les 11hores00 després d’esmorzar vam sortir en direcció Horta, Bot i al balneari de la Fontcalda vam dinar. Después d’haver entregat uns bombons als participants de més edat, Josepa Antolin i Antonio Avinyó. I unes bosses de llaminadures als de menys edat … vam reiniciar la sortida cap a l’estació de El Pinell de Brai , Benifallet , Xalamera, l’assut de Xerta i Xerta.

Cal remarcar dos petits accidents aprop de l’estació de Benifallet Ramon Benet i Oriol Pegueroles van caure, a tots dos els vam portar al CAP de Xerta amb la furgoneta escombra.

Moltes gràcies per la participació d’aquestes 60 persones a la cursa en un dia quasi primaveral.

L'any que ve us esperem una altra vegada

Totes les fotos al nostre flickr

dimarts, 30 de setembre de 2008

2a Pujada al Montsià (Alcanar)

Després de les curses d'Ultrafons i la seva preparació durant l'estiu, avui toca el retorn a les curses de muntanya amb distàncies i desnivells més humans.
Molt prompte pel matí, a les 6h30 encara ple de llaganyes, passo a buscar Jordi i Robert. Jordi està molt nerviós ja que és la seva 1a cursa en 3 anys i mos acribilla amb preguntes vàries, que si els avituallaments, que si el temps, que si les pujades, etc. Arribem a Alcanar, encara de nit, i fem cap a la Plaça de l'Ajutament a recollir els dorsals i fer temps fins l'hora de sortida. Les retrovalles i xerrades amb tota la família de corredors, que cada vegada és més nombrosa per cert, ajuden a fer més distrets aquests instants previs.

A la sortida mos col·loquem al darrera que les intencions són d'anar tranquilets, però claro, només començar Carlos i Robert acceleren i se'n van. Mos quedem Jordi i jo amb un grup de Caveros (Txuso entre altres) i l'autobús de la UEC Tortosa que s'intercanvien bromes i mos fan pixar de riure. Poc a poquet els anem distanciant i anem guanyant posicions al no amollar un ritmet suau però persistent al llarg de la pista.
Quan arribem al començament de la cresta mos trobem un tap d'uns quants corredors que, vista la dificultat tècnica del terreny, se'ns fa difícil avançar. Per això, quan aconsegueixo deixar aquesta gent enrera, Jordi és queda enganxat i no em pot seguir. Vaig fent el meu caminet, ara troto, ara camino, ara grimpo, ara baixo de cul, fins al peu de la famosa tartera que pujo amb prou facilitat darrera d'un grup de 3 que van un pèl més lents que jo.
Dalt a la Torreta del Montsià bec un got d'aigua, m'enduc un troç de plàtan i així aprofito per avançar uns quants corredors que bufen recuperant de LA pujada. Ara toca baixada llarga, troto a un ritme còmode però un pèl alt ja que penso que el podré aguantar durant 1 hora. Al cap de 15min. comencen a queixar-se les cames, 1r la dreta, després l'esquerra, però no les hi faig cas ja que tant al pirineu com a la Mm08 me feien molt més mal i van aguantar com a campiones. Continuo avançant gent i passant els quilòmetres fins arribar al penúltim avituallament, a 4Km. de l'arribada, aquí toca canvi respecte a l'any passat: en lloc de continuar baixant agafant una pista asfaltada, ens desviem per una sendera toboganera amb una 1a pujada curteta però intensa on el meu bessó dret diu prou i m'amenaça de pujar-me fins al coll si no afluixo. Pos així sigue, he caigut a la trampa, m'he confiat massa i no he aguantat la distància, però m'ho emprenc amb calma que, total, només queden 4Km. i estic molt content de com m'han respos les cames 1 setmana després de la Mm08. M'avancen alguns corredors, amb d'altres fem l'acordeó fins arribar a meta amb un temps de 3h47min, 40min menys que l'any passat!
A la mateixa línia d'arribada rebo els ànims de Gustavo que no ha pogut córrer ja que esta lesionat i les felicitacions de la Llúcia i Roc preguntant-me per Jordi. Les informo breument i me'n vaig a seure a la Plaça per recuperar i menjar.

Robert esta molt content perquè ha acabat només 1 minut darrera de Carlos (que encara que no ho vol reconèixer li ha pesat la Mm08) en 3h32min, millorant de 20min lo seu temps de l'any passat (després me dirà que a la seva edat no es pot millorar!) i Jordi, que crack! Pel seu retorn a les curses de muntanya ha fet ni més ni menys que 3h57min. Gran marca per un debut, segur que a partir d'ara anirà a més.
Pròxima parada: 12 d'octubre a Tivissa

Aquí podeu llegir la crònica dels Uekeros amb enllaç a les seves fotos

PD: lo diumenge que ve és celebra la Festa de la Bicicleta (de Arnes a Xerta), més informació al calendari d'activitats.

dijous, 25 de setembre de 2008

Matagalls - Montserrat '08

Lo cap de setmana passat tornava a tocar una sortida d'aquelles grosses, de les que et deixen tocadet tocadet. Damunt, la logística per qui viu per "les barcelones" esta molt bé, però pels oblidats del sud pos "busca't la vida!". I així ho vam fer.
2h de cotxe fins Monistrol, mos recull Oriol per 1h més fins l'Hospitalet, 30min de metro fins Joanic, 45min d'espera per pujar al bus, 1h30 de bus fins Coll Formic, 30min de cua per recollir dorsal, samarreta i material i per últim 1h30 d'espera fins la sortida.
Vaja, que a les 18h30 ja estavem cansats de tot però amb tantes ganes d'emprendre la marxa que Fran es va posar al davant i mos va ficar un ritme que no podiem ni parlar, fins i tot no podiem ni comptar la gent que avançavem.

En principi, i segons el perfil de la marxa, el primer tram fins Aiguafreda (16Qm. aprox.) era tot planet i baixada i l'haviem de fer trotant per arribar abans de la nit. Pos res, un munt de pujadetes, suaus però trencadores, damunt el temps estava super embolicat i se mos va fer de nit abans d'hora. Vam cruzar el poble i mos vam enfilar amunt per la 1a pujada de categoria. Fran continuava imprimint un ritme frenètic només seguit per Carlos; Ernesto, Oriol i jo mos vam quedar una mica atras (a mi me feia parlar lo turmell dret i vaig haver de parar un parell de vegades a destensar los cordons de les bambes) i així vam poder gaudir de les vistes nocturnes de la vall amb totes les llumetes dels frontals davant i darrera nostre. Per fí al cap de 3 hores arribavem al 1r avituallament, quin munt de "fato" i de gent! Espenteta per aquí, cop de cul per allà i vam carregar de bocates, brou, fruita, galletes, aigua, etc.

10-15min de parada i tornavem a emprendre la marxa amb menys alegria esta vegada, a mi me feien mal les cames i els peus, sort que només hi havia 10 Qm. fins el pròxim avituallament. Puja, baixa, puja i en 2 hores (ja eren les 23h30), mos plantavem al Qm. 31 i tornavem a carregar menjar i aigua. 20min (canvi de calcetins i trucada a l'estimada inclosos) i a tornar-hi que encara mos faltava troç per patir. Com que la sendera planejava mos vam engantxar a un grup de "Kamacus", res millor per fer pujar l'adrenalina... Fran estava "negre" com la nit... "Mireu, mireu las llumetas!" "ooooooh kamacu!" uf uf, sort que la sendera es va tornar a empinar i ens vam poder allunyar dels nostres companys de fatiga. A partir d'aquest moment, els problemes físics van començar a mermar el nostre grup: Oriol tenia problemes de panxa i havia de "descarregar", a Fran li començava a fer mal lo genoll, Ernesto no s'acabava de trobar fi i continuava en los meus dolors als peus (ara ja em començaven a sortir bombolletes als talons). Així les coses Carlos i jo mos vam distanciar una mica i vam arribar al punt crític de la marxa (Sant Llorenç Savall - Qm. 45) a les 2h10 on teniem previst fer un gran avituallament de 30min.

Al cap de 10min van arribar quasi juntets Ernesto, Fran i Oriol. Fran se'n va anar directament a l'ambulància que li miren lo genoll, Ernesto ja parlava d'abandonar i Oriol, que ja feia millor cara després de deixar els seus problemes "al monte", estava decidit a acabar la marxa com sigui. Al final vam arrencar tots junts però Ernesto i Oriol ja portaven un altre ritme i es van quedar enrera. Al cap d'una estona mos comença a ploure, suaument però plovia prou com per que la majoria de corredors (menys jo que tenia molta calor) fessin una parada tècnica per posar-se el xubasquero. Aquest tram era molt perdedor, primer per dins d'un barranc i després, a la següent pujada, la sendera semblava que desapareixia a troços; Sort que hi havia molta gent i t'ajuda a guiar-te. Vam poder anar grupats els 3, Carlos, Fran i jo fins un parell de Qm. abans de l'avituallament on el 2n genoll de Fran va dir que prou...

A aquest avituallament hi havien donuts i cafè entre altres coses, que bons! Aprofito per curar-me les bombolletes, la del peu esquerre ja m'havia petat i llavors me vaig posar un parell de compeeds. A l'arribar la resta de la tropa, mos vam adonar que els ànims no estaven a tope, Ernesto estava decidit a abandonar (com que no necessitava els 2 punts per l'UTMB '09 li va agafar peresa) i Oriol a continuar, però poc a poc. Fran se n'havia tornat a l'ambulància per intentar recuperar els seus genolls (ell si que els volia los ditxosos punts!).

Total que Carlos i jo mos estavem gelant i vam decidir tirar endavant sense esperar-mos als altres; Despedida emotiva, mos vam desitjar molts ànims i vam quedar a Montserrat. Per tornar a calentar les cames la marxa continuava pels carrers d'una urbanització de Matadepera, vaya xaletots!!! Sense donar-mos compte, la carretera s'anava empinant amunt i amunt fins que es va acabar deixant pas a una pista que continuava pujant suaument, un goig per les nostres cames malmeses. Anaven passant los Qm. i les primera llum del dia feia aparició al moment que començavem la baixada a Vacarisses i Monistrol, quin espectacle! La sang se mos va començar a accelerar i vam baixar com a "fones" fent només mitja parada a l'últim avituallament i devorant los últims Qm. abans de la temuda pujada a Montserrat.

I tant temuda... pffffff per mi va ser el camí de la redempció, no podia ni parlar i això que em pensava (abans d'arribar-hi) que només amb les ganes d'acabar ho pujaria, pos "va a ser que no" me va dir la Moreneta, l'avituallament final i els 2 punts que em faltaven per l'UTMB '09 s'havien de merèixer. Així que em va vindre al cap la frase celebre de Marten: cap catxo i amunt. Des del darrere Carlos m'anava animant però jo no podia fer ni mig somriure, tot eren esglaons trencats i cap amunt... Fins que de repen ja van apareixer escales noves, i espectadors, i el telefèric, i muralles, i esglesies, i més gent, i la cremallera, i encara més gent aplaudint i les últimes escales per arribar a LA PLAÇA. Catifa vermella, obsequi i a "fotre-mos les botes" que teniem molta energia perduda, jeje.
Mos vam asseure a unes escales i vam anar menjant i bevent fins que va arribar l'Oriol quasi 1 hora més tard, després va aparèixer Ernesto, fresc com una rosa després d'haver descansat, i per últim Fran, caminant sobre les ròtules va fer cap de nou a l'ambulància. Vam estar xerrant un ratet i mon vam tornar cap a casa contant-mos les batalletes de sempre.
Com diria Carlos: ja en tenim una altra al sac! Mos veiem a Alcanar.

dijous, 18 de setembre de 2008

Este finde: Matagalls - Montserrat

Este dissabte mon anem Carlos i jo (Karim) a fer la
Matagalls - Montserrat, cursa classificatòria per la UTMB '09.

Esta vegada apart de Fran (lo roquetero), també mos acompanyarà Ernesto (dels Reguers).

Seran 84 Qm. de no res amb quasi 6000m. de desnivell acumulat de pacotilla i tota la nit sense dormir.

Però bueno, esperem passar-mos ho bé i que la setmana que ve us ho puguem contar.

dimarts, 9 de setembre de 2008

La Diada

Algunes fotos de l'excursió a la Moleta i del dinar al Refugi

Com cada any, l'11 de setembre anem a penjar la senyera (per a mi serà el 1r, però la gent del CEX ja fa una pila d'anys que ho fan) a dalt de la Moleta.
Enguany hi haurà al menys 2 expedicions:
  • La oficial sortirà de la Plaça de Xerta a les 9h del matí en cotxes particulars cap a la Font Nova o directament al Refugi del CCEX. Allí deixaran els cotxes i pujaran a peu a la Moleta, penjada de senyera, esmorzaret (qui s'ho hagi portat), i cap al refugi a dinar (cadascú és porta el seu). El CCEX invitarà a begudes i pastes.
  • La no-oficial (o la dels "flipats") sortirem també de la Plaça (hora per decidir), però a peu. Pujarem per la font de Perera, Plans de Rambla, Vall d'infern i en funció del temps i de les ganes farem Ombries de Paüls i Coscollosa o directament a la Moleta per retrobar-mos amb l'expedició oficial.
    Actualització: Hem quedat a les 8h del matí a la Plaça i farem el recorregut de la Cursa de les Fonts: Coves d'en Castells, font de Bimboraig, font de Nadal, font de Perera, Plans de Rambla, Vall d'Infern, Ombries de Paüls, Coscollosa i Moleta on mos retrobarem amb l'expedició oficial.
  • La sub-oficial (o la dels "mig-flipats") faran el trasllat en cotxe hasta la Font Nova i s'adjuntaran en "los flipats" al piló.
Us hi esperem.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Le Grand Raid des Pyrénées 2008

Dimecres 27 d'agost, per fí ha arribat el gran dia, marxem cap a Saint-Lary per córrer el nostre gran objectiu de l'any: Le Grand Raid des Pyrénées. Sobre les 11h del matí arranquem des de Xerta, Tortosa i Roquetes Martí, Fran i jo amb les nostres respectives famílies. Arribats a l'hotel, quasi tota la gent que ens trobem fan cara de corredors, los nervis comencen a pujar...
Dijous 28, a les 8h del matí amb la excusa d'estirar les cames, ens allarguem al lloc de recollida de dorsals per veure-hi l'ambient: poble petit, poca gent. A la tarda los nervis de Martí afloren i hem d'abandonar les nostres famílies per anar a recollir el dorsal i passar el control del material (a Martí i a mi ens va tocar desfer tota la motxilla perquè la senyoreta no se'n fiava un pèl de natros!). A les 19h uns van a la Pasta-party del GRP i els altres van per lliure (millor que lo sopar que servien no era gaire copiós!). Però no us he comentat res de la samarreta de record... serà perquè més val no comentar res... A les 21h, tothom a la "Salle des Fêtes" per escoltar el briefing (que ha resultat ser la lectura del roadbook, sense interès) i a les 22h, per fi la sortida de l'Ultra. Ara si que el cor m'anava a 100, tenia pessigolleig a les cames, si no fos perquè no portava l'equipament me n'hagues anat en ells (també perquè potser no hagués aguantat 150Km, jejeje).
Bueno, van sortir tots sota una pluja d'aplausos i natros cap a l'hotel a intentar descansar una miqueta.
Divendres 29, ens trobem tots per esmorzar a l'hotel a les 7h, els nervis (i la son) es noten a les cares de tothom. Martí, ell, ja havia esmorzat. Me penso que a part del matalàs per dormir, s'ho havia endut tot de Tortosa (fins i tot les botelles d'aigua per carregar la Camelbak!!!). A les 7h30 fem cap a la plaça de Vieille-Aure per la sortida. No hi ha tanta gent com per l'Ultra, ne som uns 160 ansiosos per començar, per natros es com un bateig, la 1a vegada que recorrem aquesta distància.

A les 8h en punt es dona el tret de sortida, me noto l'adrenalina a dalt de tot, saludem als companys de Hiking Xerta (Dani i Jaume) que mos han vingut a despedir i arrenquem a córrer (perquè aquí tothom corre, hasta Martí i tot!). Arribem al poble veí de Vignec i desseguida deixem l'asfalt per camins que s'empinen de mala manera, ja estem a la primera pujada del dia: 1400m. desnivell en 11Km. quasi res! La meva tàctica esta clara, me poso a roda de Martí (que te experiència en estos trails). Veig que Fran fa com jo, però Carlos i Robert tenen formigueig a les cames i se'n van endavant. A mitant pujada, al pàrquing d’Espiaube, mos esperem veure el cotxe roig dels Hiking Xerta que havien de fer una caminadeta pel recorregut acompanyant-mos un ratet, però no està i jo li dic a Fran: “estos hauran vist la pendent i s’ho hauran repensat, igual mols troben més endavant”.
Després de 2h25min arribem (Fran i jo, Martí s'ha deixat anar fa una estoneta) al 1r avituallament on mos esperen Carlos i Robert. Els meus ulls repassen la taula amb el menjar un parell de vegades, quin munt de "fato". Menjo una mica, bec aigua en gas (lo menos 0,75L, la calor ja començava a apretar) i tornem a arrencar tots grupats (menys Martí que arriba a l'avituallament en aquest moment).

Baixem per una pista d'esquí i amollem les cames, una mica de trote suau que Robert i jo no aguantem molt de rato i deixem marxar Carlos i Fran. Després de la pista, agafem una sendera que voreja per la part alta el Lac d'Oule i s'embosca per remuntar fins la Hourquette Nère. Ja són més de les 12h i el sol apreta de valent, comencem una baixada tècnica d'uns 9Km. que mos ha de portar al 2n avituallament, però quan falten uns 3Km. hem de fer una aturada forçada per menjar alguna cosa i beure aigua fresqueta. Quan mos reincorporem, la sendera se transforma en pista i aprofitem per trotar hasta l'avituallament on mos esperaven Fran i Carlos (que feien una pinta, tots blancs de la crema solar, semblaven zombies!). No hi havia ni rastre de Dani i Jaume, estos hauran anat de compres per Saint-Lary... Mengem i bevem de valent, sobretot perquè ara ens toca un tram canyero: la pujada al Col de Sencours, 930m. de desnivell en 8Km. i a la 13h del migdia (això me recorda la Cursa del Llop, quina matada!).

Mos armem de valor i emprenem la pujada, suau al principi però constant, sense descansos. Abans d'arribar a mig camí m'haig d'assentar a prendre'm un gel, beure una mica d'Isostar i sobretot descansar. Carlos i Robert m'esperen, Fran, ell, només descansa 5min. i continua, no es pot permetre descansar més a perill de quedar-se clavat. Re-emprenem el camí, aviat Carlos i Robert se'n van, jo no vull seguir-los hi el ritme, m'haig de reservar que encara no hem arribat a mitja cursa! Ara la calor es insoportable, l'aire crema els pulmons, la vegetació ha desaparegut i tot es pedra i més pedra. Al davant tenim, que s'alça molt alt, el Pic du Midi de Bigorre amb el seu observatori. Per sort, ja arribo a l'avituallament, les cares de tothom són un poema, portem 38Km., mitja cursa, i més de 3000m. de desnivell positiu. Estem bastant tocats, Fran diu que no sap si quedar-se a La Mongie (següent parada) perquè a la última pujada li fa temor petar, Robert te temor que amb la nit i les baixades tècniques els seus genolls no aguantin, Carlos esta fort com un roure, i jo començo a notar la eufòria: que collons! Són les 16h30, com a molt tard estarem a La Mongie a les 18h30 i "només" mos quedaran 30Km. en 1000m. de desnivell positiu i tindrem més de 10h per fer-ho. Això ja esta fet! només cal dosificar l'esforç.

I així mon anem cap a baix al gran avituallament de La Mongie, comencem baixant molt forts, però hem de reduir el ritme que no estem per a moltes alegries menys Carlos que s’escapa poc a poc (amb quina facilitat es deixa anar sendera avall!!!). Patxin, patxan, salvem un parell de repetxons i ja tenim l’avituallament a vista! Quan mos falten uns 200m. Sentim un crit: “Visca Xerta!” al qual contestem desseguida: “Visca!”. Quin moment d’alegria! Havien vingut Dani, Jaume, Pepe (mun sogre) i Carles (lo fill de Martí) a rebre’ns a La Mongie. Mos rentem les cames, fem canvi de mitjons, de samarretes, descarreguem una mica de material, mengem, bevem i descansem. Robert s’apunta a un massatge curtet i tot.
Total, 1 hora de parada i un mal de cames a l’hora de re-emprendre la marxa. Ja són les 19h, calculem que podem arribar sobre les 2h del matí a Vieille-Aure, però hem d’apretar a la última gran pujada (950m. de desnivell) per arribar al Col de Bastanet de dia.

Després de les primeres rampes suaus, la sendera esdevé més tècnica i més empinada, a mi me costa avançar, los quadriceps me fan mal i haig de fer una parada abans d’hora per descansar. Els meus companys m’esperen, ja s’està fent fosc i hem de revisar el nostre objectiu: intentarem arribar al Refugi de Campana (Punt de control) abans de la nit i així “només” ens quedarà una última paret de 300m. de desnivell en 2Km. per pujar amb frontals. Però el refugi es fa derogar, quan mos pensem que arribem, la sendera se’n va cap a baix a vorejar un llac, molt bonic tot s’ha de dir, però quina tocada de moral!
Apretem les dents, mos concentrem sobre les passes que donem, hi ha molts blocs i l’entorcillada és fàcil, i arribem al refugi de nit, però sense haver encès les llums. Descansem, mos cobrim que comença a fer fred, mos avituallem i tornem a atacar la última rampa (aquesta vegada sí que sí). A pas de formiga, vaig jo davant perquè no s’escape ningú, anem pujant, seguint les cintes fosforites i les llumetes de la gent que va davant nostre. Quan l’altímetre de Carlos marca que ens falta 100m. de desnivell ens trobem una noia la mar de simpàtica que ens avisa de què ara mos toca una baixada complicada i poc marcada fins al Refugi de Bastan i que estem a unes 2 hores de l’últim avituallament del Col de Portet. Sorpresa general! Li pregunto: “i el Col de Bastanet?” i ella me contesta: “Estem al Col de Bastanet!” Alegria general, mos congratulem tots, ja hem arribat a dalt de tot, ara només mos falta baixar i baixar.

Emprenem la baixada carregats de moral, tanta que a un encreuament mos equivoquem, deixem el GR10 i anem a buscar una cinta llunyana i en poc sentit i quasi mos perdem. Centrem el cap, recuperem el GR10 i davallem pendent avall. Avancem un grup de corredors que descansen al costat de la sendera i se’ns ajunta un noi francès que havia fet el reconeixement del recorregut algunes vegades, fet que mos dóna confiança de no perdre’ns més perquè les marques estan molt espaiades i hi ha molts camins fets pel bestiar que marxen en totes direccions. Després d’un bon ratet de tobogans (puja i baixa suaus) arribem a l’últim avituallament al Col de Portet, a 11Km. de l’arribada. Descansem, mengem alguna cosa i bevem, estem contents però cansats a la vegada i les cames mos fan molt de mal però no podem estar massa rato parats, llavors tornem a arrencar en companyia del noi francès que mos explica batalles i desventures d’amics seus que havien pres part a l’Ultra de 150Km.
Fran, ell, ja tenia la sola de les bambes destroçada i lo cap li donava mil voltes, llavors decideix ficar-se l’MP3 per no haver d’escoltar la seva consciència. I així, xerrint xerrant, anem devorant los últims Km. a un ritme força alt. Anem veient com s’apropen les llums de Saint-Lary i de Vieille-Aure, però encara estem molt alts quan, de sobte, les marques fan un gir a la dreta i la sendera s’empina d’una manera molt vertical fins la població de Soulan. Los quadriceps me cremen, los talons pateixen, per sort la baixada és curta i aviat retrobem l’asfalt. Mos agafen una parella al trote i mos avancen, llavors Carlos se “pica” i proposa d’acabar natros també al trote, només mos queden 4Km. Agafem una gran bufada d’aire i comencem a trotar, pim pam pim pam, deixem tothom enrere i jo em trobo cada vegada millor (sembla mentira i tot, però la suau pendent me va de meravella) quan Fran se para, ja no pot més, llavors continuem caminant. La distància amb los nostres perseguidors es prou gran que no els tornem a veure fins l’entrada del poble on tornem a trotar per entrar tots junts a l’arribada. Tornem a sentir els crits de “Visca Xerta!” acompanyats esta vegada de “Visca Roquetes!”, els nostres amics Dani, Jaume i Carles havien vinguts a esperar-mos a l’arribada.

Així, a les 2h34 del matí, i després de 18h34min, completem el nostre primer Ultra Trail. Ara ja podem descansar... parlant amb l’organitzador me comenta que per ara ja hi ha 150 abandons al Trail de 150Km. una carnisseria, se’l veu preocupat, però és normal, és la primera edició i molta gent la va subestimar. Realment havia sigut molt dur, sobretot per la calor i per la tecnicitat de les senderes pirenaiques.
Mos informem de la situació de Martí i mos diuen que l’esperen sobre les 4h del matí. Al final arribarà quasi a les 5h, després d’haver caminat unes 6 hores en solitari de nit. Que valent Mr. Marten!
Aquella nit, ni Fran, ni Carlos ni Robert van poder dormir, entre els nervis i el mal de cames. Jo, després de molt voltar i revoltar, me vaig adormir unes hores fins que la gana em va treure del llit per anar a esmorzar.
Ara tinc un munt de bons records al cap i moltes ganes de tornar-hi, però a Chamonix si pot ser, i a l’UTMB!

Salut, Courage i Cames!

Les fotos per il·lustrar la crònica són una gentilesa de Hikingxerta.com

diumenge, 17 d’agost de 2008

La Foradada (Montsià)

Lo dissabte passat havia quedat en la gent de la UEC Tortosa per donar una volteta a la Foradada, era una excursió tranquileta ja que no mos hem de passar a menys de 2 setmanes del GRP (també del PTL, UTMB i CCC). Vam quedar a les 8h a 4 camins, lo que no sabia que era per esmorzar... Així que en aquella tranquilitat vam fer cap a La Ràpita des d'on vam començar a caminar sobre les 9h del matí.
Vam passar prop d'una font que no me'n recordo el nom (de fet me recordo de pocs noms) i vam continuar en direcció a la Foradada. Quan faltaven un parell de Km. per arribar-hi mos vam desviar per anar a coronar la Torreta, punt més alt del Montsià (764m.), que també és lo punt culminant de la Cursa de Muntanya d'Alcanar. Mos esperava una sendera bruta, molt bruta, i plena d'argilagues i de coscolls, com si hi hagues un ejèrcit de gats afamats esperant-mos a cada metro. Quan vam arribar dalt, vam parar a esmorzar i admirar els paisatges preciosos sobretot del Delta de l'Ebre.
Llavors vam anar seguint la cresta (no molt neta tampoc) fins arribar a la Foradada (racó espectacular). Vam fer una petita sessió fotogràfica i tots cap als cotxes.
Vam acabar la sortida al Club Nàutic de La Ràpita amb unes copes de cerveses/xampús/bola desmentada i parlant dels nostres pròxims objectius i de les equipacions noves de la UEC que no s'acaben d'aclarir!

Més fotos al meu Picasa
Les fotos de Mauro

dimarts, 12 d’agost de 2008

Excursió pels Ports

Lo diumenge passat haviem organitzat una excursió per entrenar el nostre pròxim repte: El Grand Raid des Pyrénées. Amb l'ajuda de Sergi, vaig preparar una ruta amb sortida i arribada al Toscà (avituallament final de qualité inclós).
Haviem quedat a les 6h del matí a la Plaça de Xerta, Robert, Sergi, Jaime i jo, però lo dissabte la nit vaig carregar massa líquids i me vaig quedar engantxat als llençols, finalment amb 20min de retràs, i encara marejat, vam sortir de Xerta direcció el Toscà.
A les 7h arrencavem a caminar, direcció el Coll de Carabasses, vam fer una paradeta al refugi de Clotes i cap a la Franqueta. Tot anava massa bé, les senderes estaven on les esperavem i el ritme que portavem era suau però consistent.
A la Franqueta vam parar a repostar aigua i fer el punt. Com que haviem sortit una mica tard, Sergi va proposar pujar al Coll de Miralles per la Pell Negra enlloc d'anar a buscar el Barranc de les Tosques (com teniem previst), i així ho vam fer.
Finalment, cap a les 10h45 vam arribar al Pi Ramut on vam parar a esmorzar (uns més que d'altres per cert) i després amb les panxes ben plenes, encara més amunt al Mas del Torrero.
Llavors vam cruzar Terranyes en direcció Llinars i, al moment que jo ja pensava que la crònica del dia seria "coser y cantar", vam anar en busca de la Roca Campanari per empalmar amb el GR 171...
Vam seguir la pista que dóna la volta a la Mola, vam passar lo Campanal i la sendera que voreja la Roca Campanari no estava on me marcava el GPS... Torna atras, amunt un altre cop, fins que vam trobar una pista que feia bona pinta. La vam seguir un bon rato, i al moment que estavem a punt de recuperar la ruta marcada pel GPS, es va acabar la pista dalt d'un cinglar! Per aquí no es podia passar, vam començar a buscar i vam anar baixant pel dret, vaya boscos, mos va tocar arrecular més d'una vegada perquè no podiem passar del túpid que estaven los arbres. Vaya pendents, sort que hi havia molts arbres i no haguessem caigut a lluny, i finalment sort del GPS que mos ha permet orientar-nos quan no mos hi veiem i no sabiem on estavem. Vam perdre al menys 30min fent "lo xona" per la zona de Roca Campanari. Tal com los havia comentat als altres quan estavem a punt d'arribar, encara mos faltava la cirera del pastís!
Al final vam fer cap a un maset derrumbat d'on surt una sendera que fa cap al GR 171. I una vegada allí "l'últim paga la paella".
Resumint: a les 14h en punt, i después de 7h, arribavem al Toscà. Vam fer uns 28,7 Km. i uns 1300 m. de desnivell positiu. Al arribar vam tindre el temps just de canviar-mos per dinar que la paella mos esperava al plat! miam miam.

Només vaig fer un parell de fotos en lo mòbil ja que no tenia la meva càmara.

Aquí podeu consultar la crònica de la ruta alternativa dels Hiking Xerta
Aquí teniu les seves fotos (amb les de l'avituallament final incloses)

dimecres, 6 d’agost de 2008

Excursió de calendari: Arnes / Toll del Vidre

Un grup de 14 persones comandades pel Centre Excursionista de Xerta (CCEX/CEX) vam anar d'excursió al Toll del Vidre.

Vam sortir de la Plaça Major de Xerta a les 9h00 del diumenge 2 d'agost, com vam haver de passar per Gandesa per obres a la carretera de Prat de Comte a Horta vam trigar uns vint minuts més.

En arribar vam realitzar una petita excursió d'una hora i mitja (ens va costar mitja hora més, és a dir, dues hores per la calor, començarem a caminar a les 11h00) pel barranc de les Valls, coll de Xertó i Toll del Vidre.

Al Toll ens vam banyar amb gran delit per que estàvem molt suades i cansades, tot seguit vam dinar a l'ombra i fresqueta del Toll del Vidre. No va ser possible fer la migdiada per les mosques, llàstima!

Comunicar-vos que el Cap de la Secció excursionista Ferran Avinyó Falcó ens va abandonar, preferint realitzar una excursió d'enamorat per la Galicia de Don Manuel.

Totes les fotos de l'excursió al nostre Flickr!

dimarts, 5 d’agost de 2008

Sortida del diumenge 10 d'agost al Toscà

Bueno, ja tenim preparades les rutes pel diumenge que vé.

Ruta 1
Sortirem sobre les 6h-6h30 del matí del Toscà, pujarem fins el coll de Carabasses, passarem pel refugi de Clotes i baixarem fins el Mas de la Franqueta. Anirem en busca de la Ballestera i del Pimpoll d'Arnes i tornarem passant per Terranyes, Llinars, Roca Campari, GR 171 i al final el Toscà.
La distància total és de 28 Km. i el desnivell positiu acumulat de 1500 m.
Ho farem gairebé tot caminant (potser trotarem una miqueta) i suposem que ens costarà unes 7h-8h.










Ruta 2
Sortida sobre les 8h del matí del Toscà, se pujarà fins el coll de Carabasses i després s'agafarà el GR 7 en direcció a Caro. Una vegada a Caro s'agafarà el GR 171 de tornada al Toscà.
Aquesta ruta encara s'ha de confirmar però estem buscant un recorregut per fer unes 4h-5h.

Avituallament final
Al restaurant de baix del Toscà, encarregarem una paella. Mos hem d'apuntar abans del dijous per poder reservar taula. Als comentaris podem fer llista.
Apunteu si voleu fer una de les 2 rutes.
Subscriure's als missatges (Atom)